A principis del segle XX, la societat cooperativa El Porvenir del Obrero, anuncia als seus associats que una part de les quotes i beneficis aniran destinats a la creació d’una escola integral dirigida als fillets dels obrers segons els principis de l’educació racionalista, laica i lliure. Era la tercera via, allunyada de l’escola religiosa i de l’escola popular. A Menorca, en aquells anys es van posar en marxa les de Maó, la de Ciutadella, de Sant Lluís i Alaior.
La de Maó, després d’unes instal·lacions i inicis precaris, es va assentar a un edifici del que havia estat l’Era del Deume, al districte 15 i va ser coneguda popularment com l’Escola Lliure o l’Escola del barri 15, que era una de les zones de més concentració de famílies obreres. Joan Mir i Mir, impulsor de l’escola en la qual participen, a més dels cooperativistes, republicans i anarquistes, en va ser el primer mestre, a l’espera de l’arribada de la parella que els havia recomanat Francesc Ferrer i Guàrdia. Es tracta de Pilar López i Esteve Guarro. D’ells parlarem en aquesta sèrie d’articles.
Pilar i Esteve
Esteve Guarro i Elies neix a Sabadell el 20 de desembre de 1885, en el si d’una família obrera, son pare era nuador. Estudia als escolapis de Sabadell i comença a treballar com a escultor de fusta i ebenista, i dibuixant. Continua els seus estudis a l’Escola Normal de Magisteri de Barcelona, llavors a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Coneix a Ferrer i Guàrdia i, a través seu, marxa a fer feina a l’Escola Lliure de Maó el 1905. Hi farà un any i mig. Marxa després a Lloret de Mar (Girona). Tant a Maó com a Lloret treballa sense títol, ja que encara no havia conclòs el grau superior dels seus estudis.
Portada del butlletí de l'Escola Moderna de Barcelona.
Pilar López Zappino, nascuda a Múrcia el 14 de maig de 1883, era filla d’Antonio López i Dolores Zappino. La seva mare, Dolores Zappino, havia nascut a Vitòria (Alaba), però provenia d’una família italiana. Pilar fa els estudis de magisteri a l’Escola Normal de Logroño i exerceix durant uns tres anys a Málaga. Arriba a Barcelona els primers anys del segle XX per formar-se en els cursos per a mestres que es feien a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. En una carta de Ferrer Guàrdia a Joan Mir, el català li confessa les impressions que té sobre Pilar:
«(...) Hace una semana que la señorita Pilar López asiste a nuestras clases y continuará asistiendo unos días más para darse cuenta lo más posible de nuestro sistema de enseñanza con objeto de que en esa pueda secundar al profesor Sr. Guarro. Ella se confesó librepensadora pero no conocía nada de nuestras ideas. Sin embargo, me parece que tiene buena voluntad y espero que con la dirección que ha de darle el Sr. Guarro podrá resultar una buena profesora. Le he dicho que su mejor recomendación para ustedes ha de ser su trabajo en la escuela, que de ella dependerá el que la consideren Vds., más o menos bien. Llegará con su mamá dos o tres días antes del 15 y acepta el ofrecimiento de que les busquen habitación, que ha de ser naturalmente modesta atendiendo su pequeño salario: un dormitorio, un cuartito para la ropa, un comedor que servirá de recibidor y la cocinita correspondiente. Dicha señorita, parece instruidita. Mi impresión es que, bien dirigida, les servirá á ustedes». [Ferrer i Guàrdia, Fr. a Mir i Mir, Joan. 30/10/1905].
Cartell de Ferrer i Guàrdia, pare i mestre de les escoles lliures.
Una aproximació als primers temps de l’Escola Lliure de Maó
Pilar i Esteve són els primers mestres de l’Escola Lliure de Maó del Barri 15. La historiografia local diu que aquesta escola va ser fundada pels anarquistes de la Federació Obrera de l’Illa de Menorca. He de fer dues puntualitzacions: en la FOIM no hi havia només anarquistes, ja que la majoria eren republicans; l’escola que fundà la FOIM no era la denominada Escola Lliure del Barri 15, sinó una d’anterior de breu durada i de la que fins ara no he trobat rastre documental.
Però la idea de creació d’una Escola Lliure a Maó l’hem d’anar a cercar molt més enrere. Ja l’any 1892, els republicans (i maçons?) de la Tertúlia Democràtica-Progressista del carrer de Sant Lluís Gonzaga. D’una reunió de maig de 1892 llegim: «El presidente (de la Tertúlia) terminará la velada proponiendo ciertos medios para poder instalar cuanto antes la Escuela Libre» [«El Liberal». 3/05/1892]. Desconec fins a on va arribar aquell intent. Hauran de passar dotze anys fins a una segona temptativa.
Interior de l’escola on es preparen Esteve Guarro i Pilar López abans d’arribar a Menorca.
Els nous moviments s’inicien el 1904: «Hace algún tiempo que entre los vecinos del barrio 15 se formó el proyecto de establecer una escuela para los niños y las niñas, de carácter liberal y establecida según los adelantos de la pedagogía moderna. La primera dificultad que hallaron o sea la de encontrar un local a propósito, parece que ya está vencida, puesto que la comisión organizadora ha contratado la casa número 176 de la calle de la Infanta, donde se podrá instalar la escuela desde luego sin perjuicio de ensancharla cuando el número de alumnos lo requiera. El personal para la enseñanza constará de una maestra, un maestro y los auxiliares de uno y otro sexo que sean necesarios. Los métodos serán los adoptados en la ‘Escuela Moderna’ de Barcelona (…)». [EL. 8/10/1904]. El setembre de 1904 comencen les inscripcions dels alumnes. La principal dificultat per obrir l’escola és la de poder disposar un local suficient, finalment lloguen una casa gran de l’industrial Guillem Coda, al núm., 176 del carrer de la Infanta. Guillem és republicà i un dels primers impulsors de l’escola. Uns altres elements decisius són Josep Sintes, son pare del mestre Nardo Sintes, i Joan Manent, que provenen de l’anarquisme, com Joan Mir i Mir.
L’Escola Lliure del Barri 15 (en realitat el districte 15, dels 16 en què es dividia la ciutat de Maó, que comprèn els carrers d’Infanta, Sant Lluís Gonzaga, Sant Llorenç, Sant Ciril, Ramírez, Campament, Sant Manuel, Sant Andreu i Fernando) obre provisionalment les seves portes el 28 d’octubre de 1904. En la nota de premsa es parla que s’integra en aquesta la que mantenia la FOIM i que, en un primer moment tenen vuitanta alumnes en horari diürn i cent alumnes en horarir nocturn. Un èxit inesperat. Com es financia l’escola? En primer lloc, per les quotes dels alumnes; en segon lloc per un percentatge en els beneficis de la cooperativa El Porvenir del Obrero i per l’aportació de la FOIM. També per les subscripcions populars, les funcions benèfiques, i, sobretot, la tómbola que es fa per Nadal. No tothom veu en bons ulls el projecte d’educació integral i laica: «Cual debe ser, por consiguiente, la conducta de los católicos respecto de la tómbola que se hace en servicio de la escuela libre del Barrio 15(Mahón) es evidente. En primer lugar, no tomar ningún billete, por más que haya probabilidades de ser favorecido por alguna de las mejores suertes, ni el oro, ni el dinero, han de ser suficientes para atraernos y hacernos cómplices de tanta maldad. Y en segundo lugar, dar a conocer a aquellos cristianos fáciles de engañar, lo pernicioso del fin de la tómbola…». [«El Vígia Católico»].
Bonifacio Iñíguez, director de l’Institut de Maó que mana el tancament de l’Escola Lliure de Maó.
L’abril de 1905, davant la insuficiència de l’immoble, l’escola es trasllada al famós Circo Colón, que estava situat a l’Era del Delme, en la zona on després s’aixecarà la fàbrica Codina. Per convertir l’edifici en escola han d’invertir en reformes, mobiliari adequat, serveis higiènics, etc.
L’arribada d’Esteve Guarro i Pilar López a Maó
Esteve Guarro arriba a Maó el 19 de maig de 1905, quan l’escola ja és al Circo Colón. Els darrers mesos ha dirigit l’escola, Joan Manent Victory, que no era mestre ni a prop de ser-ho, però havia estat seminarista. Manent no ha tingut més remei que deixar-ho perquè està tancat a la presó per la seva activitat sindicalista. Pilar López no arriba fins el 17 de novembre de 1905, mig any després. Pilar, que té vint-i-un anys, ve amb sa mare, Dolores Zappino. Abans de ser acceptada ha de reciclar-se en els mètodes de l’educació integral a l’Escola Moderna, on Ferrer i Guàrdia la coneix i reconeix que «no coneix les idees del sistema que empren encara que es confessi lliure pensadora». Aquesta escola seguia un ideari educatiu inspirat en el lliurepensament i en els principis llibertaris, racionalistes i laics. Es basava en la coeducació de sexes i de classes socials. Una innovació molt important aleshores. Amb aquesta formació, van començar a exercir de mestres, i va constituir-se en una cantera de mestres. Inicialment, Pilar impartirà classes de generals, però també de piano i solfeig.
Joan Mir i Mir, impulsor de les experiències d’escoles lliures a Menorca a principis del segle XX.
A pesar que es pot pensar que l’Escola Lliure de Maó estava creada i sostinguda per anarquistes i sindicalistes, en realitat va ser una empresa que reuní anarquistes i republicans. De fet Martín Jiménez diu que entre els primers professors (?) s’hi trobaven també Pere Pons Sitges i Antoni Mercadal Suaus. No tenia notícia que el republicà Pons Sitges hagués exercit temporalment la docència, en canvi sí que és conegut el cas del també republicà, Antoni Mercadal Suaus, pare de Deseado Mercadal Bagur. A l’escola, a més dels continguts bàsics, es mostrava solfeig, piano, esperanto, etc. Pilar i Esteve van treballar a l’escola maonesa fins el tancament del centre, com a conseqüència de l’onada repressiva arran de l’atemptat de 31 de maig de 1906, en el qual Mateu Morral va llançar una bomba al pas de la comitiva reial de la boda d’Alfons XIII i Victòria Eugènia.
És molt probable que els mestres el coneguessin, ja que com Esteve, era nat a Sabadell, més o menys de la seva edat, i treballava també a l’Escola Moderna. Encara que sembla que Esteve i Pilar ja havien decidit deixar l’escola abans, almenys així es desprèn de les paraules d’Albà Rosell, que anys després serà mestre de l’Escola Laica d’Alaior: «En el día mismo del atentado (de Morral), de acuerdo con Ferrer y los camaradas de Mahón: Mir i Mir, Coda, Adrover y demás sostenedores de su Escuela Moderna, debíamos de hacernos cargo de ella según contrato, y no fuimos, esperando hallaran ocupación y la dejaran libre los amigos Pilar López y Esteban Guarro; pero, como a raíz del hecho de Morral se cerraron todos los centros escolares tenidos por racionalistas, nos encontramos desocupados y sin recursos, ya que la Moderna de Mongat la habíamos puesto bajo el cuidado de Robles». O sigui que a Maó es preparava la substitució d’Esteve i Pilar per Albà Rosell, quan es tanca per ordre governativa. La referència de Rosell a Coda i Adrover confirma una vegada més la presència de dirigents republicans en el sosteniment de l’escola maonesa.
Pilar López durant els anys trenta.
Tenc dubtes si el tancament de l’Escola Lliure de Maó el 1906 és conseqüència directa de la repressió contra les escoles lliures, o, com diu la informació periodística; «Por orden dictada por el director del Instituto D. Bonifacio Íñiguez y bajo pretexto de que no estaba legalizada con los requisitos que se requieren para su libre funcionamiento, el pasado sábado quedó cerrada la Escuela Libre que de esta ciudad venía sosteniendo la FOIM». [LVM. 3/12/1906].
El tancament també satisfeia les exigències de les forces catòliques i conservadores de Maó, que havien estigmatitzat l’escola fins i tot abans de l’obertura, amb una campanya final en la que associaven la idea d’amor lliure amb l’afirmació que el Barri 15 era el centre de la prostitució a Maó, afirmació que va donar peu a no pocs aldarulls i desordres al carrer. L'aventura menorquina de Pilar i Esteve havia estat breu, però intensa. Com manifestarà més tard Esteve, la decepció pel funcionament del centre es compensava amb l’entusiasme dels protectors de l’escola. No va ser aquesta l’única recompensa dels mestres, ja que quan marxen, Esteve i Pilar ja són parella i ella està embarassada d’Elionora, que naixerà pocs mesos després.
1.Font: MARTIN JIMÉNEZ, Ignacio; «Conflicto social y pensamiento anarquista en Menorca» (1897-1936), Palma: «El Moixet Demagog», 2007, p. 66 i 67.
2. Font: Paraules d’Albà Rosell, recollides a l’obra: SOLÀ, Pere, «Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939)». Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 272.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.