La història d'èxit d'una nacra localitzada a Menorca que ha pogut sobreviure a Cabrera

El parc nacional situat al sud de Mallorca s'ha convertit en el darrer santuari per aquest mol·lusc a les Illes

Reintroducció d’un exemplar resistent de nacra al Parc Nacional de Cabrera | Foto: Maite Vázquez-Luis (IEO-CSIC)

TW
1

Personal científic i tècnic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO, CSIC) van avaluar entre setembre del 2023 i desembre del 2024 l’estat de conservació de les espècies de nacra Pinna nobilis i Pinna rudis. Les campanyes de mostreig realitzades han permès obtenir dades crucials sobre la distribució, les amenaces i l’estat d’aquestes espècies en àrees clau del litoral espanyol, amb l’objectiu de dissenyar estratègies efectives de conservació. Una nacra translocada de Menorca al Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera es troba en bon estat i ha crescut.

A Balears s’han realitzat recerques a totes les illes sent el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera un enclavament crucial per augmentar el coneixement sobre els processos demogràfics de Pinna rudis. Allà les seves poblacions es monitoren anualment des del 2013 amb el seguiment de més de 100 individus repartits a les diferents estacions i que estan mostrant altes taxes de supervivència del 85 per cent. Aquest seguiment a llarg termini permet obtenir indicadors poblacionals bàsics per a la gestió de l’espècie i obtenir paràmetres clau de poblacions climàtiques d’entorns protegits.

Exemplars híbrids

Entre les accions realitzades en el marc del projecte, destaca la translocació de dos exemplars híbrids des de Menorca i Colònia de Sant Jordi al Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. Aquesta mesura de gestió duta a terme conjuntament amb el Parc i el Servei de Protecció d’Espècies del Govern Balear, perseguia protegir els individus d’amenaces directes contra la seva integritat i intentar augmentar les possibilitats de supervivència dels exemplars, sobretot en el cas de l’exemplar de Mallorca que es va localitzar fora del substrat i en mal estat. A causa del seu estat, la nacra de Colònia de Sant Jordi no va sobreviure, mentre que la nacra translocada des de Menorca es troba en bon estat i ha crescut, cosa que indica un desenvolupament sostenible al seu nou entorn.

Durant els setze mesos que va tenir lloc l’evaluació científicca, van realitzar 12 campanyes de mostreig a 95 localitats distribuïdes a totes les comunitats autònomes mediterrànies, realitzant 279 immersions que van abastar més de 149.000 metres quadrats de superfície marina. Aquests esforços han permès documentar la distribució i avaluar la demografia de les dues espècies, monitoritzar individus supervivents i detectar híbrids a diverses àrees.

En el cas del seguiment d’exemplars supervivents de la nacra Pinna nobilis a mar obert, es van realitzar 80 visites per monitoritzar els 18 individus localitzats a diverses localitats de Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana incloent espais marins protegits de les tres comunitats autònomes com el Parc Natural del Cap de Creus, la Reserva Marina de Tabarca, La Reserva Marina Pollença i Alcúdia a Mallorca i la ZEC de Cap Martinet a Eivissa.