Vicenç Ferrer, el comerç com a eina de justícia social

Shoma Nandini té clar que els projectes de comerç just són altament «transformadors», especialment, en aquest cas concret, per a un grup de dones índies i discapacitades. «A l’Índia, ser dona és una maledicció, les famílies no volen tenir filles, sobretot en les més pobres, en les àrees rurals; vol dir haver d’aportar el dot». I no només açò. «Si a més pateixes una discapacitat ets com un animal, no tens identitat, no et criden pel teu nom» i, fins i tot, «et fermen en una habitació fosca, amb una cadena, perquè no puguis sortir de casa i no siguis la vergonya de la família», explica Nandini en un mallorquí perfecte, atès que viu a l’illa veïna des de fa 26 anys, per l’interès a conèixer la terra d’origen d’Assumpció Cortès, la primera delegada de la FVF a Espanya, quan es constituí.

Nandini menciona expressament el nom de Dolors Cano, qui, després de visitar el campus d’Anantapur als anys 90 i quedar impressionada, «va proposar engegar el projecte de comerç just» i va posar sobre la taula la idea de les botigues solidàries com la de Palma, a la qual va seguir després la de Ciutadella.

Així, es van haver de crear tallers d’artesania, capacitadors, que permetessin a les dones participants sortir de la triple marginació, ser dones, sense casta (intocables, dàlit) i discapacitades. «No tenien cap possibilitat de tenir home, ni fills, però ara, gràcies al projecte, són dones emancipades, casades, que guanyen [pels salaris justos que perceben] més que els seus homes». Per tant, «la transformació de la societat és factible, no és una utopia», assegura Nandini, des de Cala Millor, on resideix amb el seu marit. «Si la gent pensa que és possible erradicar la pobresa, tot canviarà», diu convençuda aquesta índia nascuda el 1976 a Secunderabad i que, gràcies a Vicenç, que fou com un avi per a ella, i Ana, que junt amb la seva mare, és el seu gran referent femení, s’ha pogut llicenciar en Econòmiques i Ciències polítiques i xerra sis idiomes: telugu (llengua materna), bengalí (de Calcuta d’on és la seva mare), hindi (idioma nacional de l’Índia), castellà, català i alemany (nivell mitjà).

Dades

La tasca de la FVF no seria possible sense els milers de col·laboradors i padrins d’infants d’Anantapur. Només a Menorca n’hi ha actualment 434, el 8 per cent dels 5.518 que hi ha a Balears. A aquests s’hi afegeixen una vintena de voluntaris ocasionals i una vintena més d’actius, que mantenen oberta la botiga del carrer de sa Carnisseria.