Sant Isidre, una fira que lliga tradició pagesa i poble a Ferreries

La fira es va clausurar ahir migdia, en una jornada que, de nou, va ser ben animada, igual com les precedents, especialment la de dissabte, quan l’activitat es va mantenir fins ben tard, al vespre.

Una cinquantena d’expositors han configurat la mostra, amb un espai a l’Avinguda Verge del Toro dedicat a paradetes amb gran varietat de productes, com formatges i embotits; pastes típiques; sal de l’Illa; articles festius com ara guindoles, buldrafes o flocs per als cavalls; senalles i bosses; encens; productes de cosmètica natural i herboristeria; de roba; complements de cuir; begudes i licors fets a Menorca; i fins i tot barreres, bancs, escales o cadires fetes per un arader amb llenya d’ullastre.

Un altre espai, al carrer Beat Joan Huguet, estava més enfocat a la maquinària agrícola, i a la plaça Espanya hi havia espais per a demostracions, de jocs infantils i també per a l’exhibició d’animals de granja.

Precisament, els animals eren un punt d’atracció important, sobretot per als més petits. Allà hi van poder veure exemplars aportats per diferents llocs, els de Santa Cecília, Torretrencadeta, Binillubet, Alcaidusset, s’Usinaret. Hi havia exemplars de vaca i vedells de vermella autòctona menorquina i també de frissona, una bena i un mardà amb les seves cries, i una truja amb els porcellets ben petits. Una somera i una ruca completaven l’exposició de bestioles.

Demostracions

El programa d’activitats complementàries ha estat molt complet, amb propostes des de divendres capvespre, quan es va inaugurar la fira. Hi ha hagut tallers ben diversos, de conreu de productes d’horta i d’elaboració de sabons, i mostres gastronòmiques, ensenyant elaboracions antigues, per exemple, de fogassa amb macarrons i de pastís de conserva.

També hi ha hagut lloc per a les demostracions d’oficis rurals, com la d’apicultor, la de porquejades per a l’elaboració de sobrassada, o la de formatjar, per fer formatges.

Aquesta darrera es va fer ahir, amb gran interès, de grans i de petits, que s’aventuraven a fermar els fogassers.

Per a alguns no era una novetat. En Cristóbal Bosch i na Maria Cardona, que van ser pagesos d’Alfuri de Baix durant molts anys, van reviure per uns instants les sensacions de fer formatge. «N’he fet moltes de fogasses», deia ella, tot valorant que «està molt bé que es facin aquestes activitats, perquè hi ha molta gent que li ve tot del cel, no ho han vist mai, són coses que se perden i així els joves ho veuen».

Amb només 10 anys, Iris Valverde també va fer una prova amb el lligam, encara que a ella tampoc li venia de nou. «Els meus concos estan a Binillubet i ja sé el que és fer formatge». Tot i així, reconeixia que «el més difícil és posar el fil i fer-li voltes», i es mostrava convençuda que el seu futur no passa pel camp. «Jo crec que no hi faré feina, has de fer molta feina i és molta responsabilitat, a jo m’agradaria ser cuidadora de cans o mestra».

Madona de Binillubet, Laura Pallicer, que dirigia la pràctica a la plaça, considera ben profitoses aquestes experiències. «És molt polit, ve gent major que havia fet formatge fa temps, ha vingut una senyora i ha fet una fogassa preciosa». I als més petits «els agrada manipular, aprendre un poc de la nostra història, a la gent li agrada saber com es fa el formatge».