Pilar Torrent, 40 anys cuidant la salut dels fillets de Ciutadella

Pilar, com va ser sa seva formació, a on va estudiar?
—De filleta no volia ni tan sols fer el batxillerat, però gràcies que el meu pare em va fer veure l’important que era estudiar, em va encoratjar i vaig fer el batxillerat a ca Las Madres a Ciutadella i ‘Preu’ interna a Tarragona.

Després va optar per la medicina?
—Sí, vaig estudiar Medicina a Saragossa (vaig enyorar molt la mar). Després l’especialitat de Pediatria al Clínic i després com a MIR a l’Hospital Infantil de Saragossa.

Quina ha estat la seva trajectòria laboral?
—La meva vida laboral, una quarantena d’anys, l’he feta a Ciutadella, com a pediatra a l’ambulatori i al Centre de Salut Canal Salat fins que em vaig jubilar l’any 2013. A l’ambulatori ens vam conèixer en Joan i jo.

Quins records té de la seva professió com a pediatra?
—Record que un dia vaig visitar un fillet del cel (a Ciutadella anomenaven així els nadons) i com que tenia un problema que requeria hospitalització, vaig telefonar al metge de guàrdia per explicar-li el problema que tenia, i quan li anava a explicar el motiu pel qual li enviava, me va dir un poc sorprès «què és lo que m’envies?». Una part de la feina de pediatra és la Medicina Preventiva. Ii ho he tingut molt present sempre, entre altres coses... Al principi d’ésser a Menorca, juntament amb la Dra. Oléo i el Dr. Guasch, vam formar el grup sanitari, i entre altres accions vam crear l’escola de mares, com a preparació al part. Encara la Sanitat Pública no ho contemplava.

En què consistia aquella escola de mares i amb quin objectiu?
—Els hi donàvem diferentes xerrades en relació a l’embaràs, preparació al part... Ho complementàvem amb relaxació i gimnàstica. Va ser molt profitós. Ho vam deixar quan la Sanitat Pública ho va assumir.

També vam anar per totes les escoles i centres educatius de Menorca a fer xerrades als pares de Prevenció i Salut Pública.

Mentalitzar les mares, de la importància de vacunar el fillet, segons el calendari vacunal vigent, que s’ha anat ampliant amb el pas del temps. Al principi venien pocs pares a la consulta, i els darrers anys es van anar implicant més amb la cura dels seus fillets, cosa molt positiva.

Altres iniciatives?
—Sí, vaig erradicar un mal costum molt arrelat en relació al tabac. En aquell temps era freqüent que a la festa de les Primeres Comunions donessin cigarrets als fillets; i tenint en compte que els fillets d’una mateixa classe, als 9 anys quasi cada setmana anaven a la festa des diferents amiguets, pràcticament durant un o dos mesos fumaven cada setmana. Li vaig demanar a la Dra. Oléo que redactés una carta «Primera Comunió, primer cigarret», que era el títol, en la qual explicava el gran problema de salut que això suposava. Vaig anar a totes les parròquies de Ciutadella que em proporcionessin el llistat dels fillets i filletes que havien de fer la Primera Comunió aquell any. Vaig escriure els sobres i enviar-los a les famílies per correu durant uns 5 o 6 anys, i em vaig adonar que s’havia d'erradicar aquest mal costum. Tot un èxit!

Pilar, a què dedica el temps d'ençà està jubilada?
—He anat «cremant etapes» de la vida, i ja fa un poc més d’11 anys que estic jubilada. Sempre dic que «la jubilació és un gran invent».

Per no canviar de cop i volta la rutina, vaig pensar que fins Sant Antoni tenia vacacions (tan desitjades quan estàs en el món laboral), i així el canvi no va ser tan radical.

Vaig apuntar-me a ball en línia. Vaig a Càritas com a voluntària. A classes de la UOM. Faig algunes xerrades quan m’ho demanen. Solem anar d’excursió. Colque viatge amb família...

Com voldria ser recordada?
—Soc una persona creient. Intent ser una seguidora de Jesús, i crec que Déu Pare/Mare, mos espera amb els braços oberts. M’agradaria que em recordessin com una bona persona, alegre, sensible, detallista i molt preocupada pel medi ambient.

Com veu la societat actual?
—El mon actual té moltes coses positives, però hi ha massa desigualtats a nivell social. Tot va canviant massa de pressa, tanta informació... que sembla que no tens temps de pair tan de «bombardeig». Les xarxes han revolucionat les comunicacions. Ben emprades, tenen moltes coses bones, però hi ha un excés d’informació i massa competitivat. Uns quants polítics tenen molt que desitjar. Haurien de prohibir les fake news. Voldria, de tot cor, que s’acabin les guerres, que tothom pugui viure amb pau i no hi hagi tanta desigualtat social.