‘Alens de festa’ o les emocions que genera Sant Joan

Guillem Benejam presenta a Can Saura el seu poemari dedicat a les festes

L’acte es va celebrar al pati de Can Saura | Foto: I.P.D.R.

TW
0

Una dècada és un període que esdevé idoni per a Guillem Benejam per reunir en un poemari composicions que li han permès «alenar el nostre Sant Joan d’avui i també allò que ens diu la festa». I aquest és, precisament, l’esperit que envolta el seu darrer llibre, «Alens de festa. Poemes santjoaners», que presentà anit al pati de Can Saura.

Acompanyat pel periodista i també poeta Bep Joan Casasnovas, Benejam va presentar en societat aquest poemari que, «a més, arriba amb una feliç coincidència», ja que tant el 2015 com enguany —juntament amb l’artista Sisca Saura— ha guanyat el concurs municipal per il·lustrar l’estampa que es repartirà durant la Missa de Caixers.

Com explica el propi autor, el llibre inclou quaranta-un poemes, distribuïts en cinc apartats, «Esferes», «Esperes», «Espires», «Estelles» i «Estampes».

En el primer, el poeta s’inspira en diferents «mons» o àmbits de la festa. Així, s’hi pot trobar des d’una oda a Sant Joan Baptista, a sengles homenatges als cavalls, a antics cavallers, a carrers emblemàtics, a diferents elements propis de Sant Joan i, fins i tot, a poetes que versen sobre aquesta festivitat.

A «Esperes», Guillem Benejam hi inclou versos sorgits durant la pandèmia i que expressen un món de sentiments i sensacions sobre «el Sant Joan que no ve» per culpa del virus. A «Espires», en canvi, hi aboca tot allò que traspua la passió santjoanera, la flama que s’encén en el cor dels ciutadellencs, «l’alè més viu, quan la sang bull, els festers, el que representa fer entra o la comunió que hi ha amb el poble», descriu l’escriptor.

Però no tot el poemari descriu la part més sentimental i especial de Sant Joan. A «Estelles» l’autor hi reuneix una sèrie de textos que esdevenen «la part més crítica i fosca de la festa», a través dels alens, els instants, que posen al descobert la «fragilitat». Així, Benejam juga amb la polisèmia del terme ‘alè’, per referir-se «al darrer alè que pot fer la festa» o a «l’alè que necessita» per a sobreviure. És aquí on apareixen les amenaces, les fragilitats que envolten la celebració, fent una reflexió sobre el futur i la necessitat de preservar Sant Joan.

Per últim, «Estampes» inclou una desena de poemes sobre moments de la festa, des del Caragol des Born al replec o el Darrer Toc, passant pel que transmet el fabiol quan sona pels carrers de Ciutadella o l’emoció de presenciar els Jocs des Pla.

Acte

Bep Joan Casasnovas va ser l’encarregat de conduir l’acte i la guitarrista Núria Pons va delectar el públic amb tres poemes de Benejam que ha musicat, «Rosada d’avellanes», «Ranclins de llibertat» i «Festavida». Hi va haver també algunes sorpreses, com la sonada de tambor i fabiol a càrrec d’un clàssic com és Esteve Mercadal, i un tast de gin amb llimonada i pastissets.