Amb la revista ja s’ensuma Sant Joan

El pati de l’antic convent dels agustins va reunir més d’un centenar de convidats, entre ells, el president del Consell insular, Adolfo Vilafranca, membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Ciutadella, Esther Mascaró, Maria Jesús Bagur i Pepe Capella, o el bisbe de Menorca, Gerard Villalonga.

No van faltar a la cita els membres de la Junta de Caixers, encapçalats pel caixer senyor del bienni, Carlos de Salort Pons, ni el fabioler, Sebastià Salort, així com tampoc amics i col·laboradors d’«Es Diari».

El cantant i comercial del periòdic, Bep Marquès, exercí de mestre de cerimònies, presentant cada un dels que van intervenir durant la vetllada. El primer a fer-ho va ser l’editor del rotatiu insular, Josep Pons Fraga, qui agraí la presència a tots en aquest acte de presentació de la Revista de Sant Joan que, cada any i sense falta, publica Editorial Menorca.

Pons Fraga excusà l’assistència del batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, que es trobava fora de Menorca. L’absència no va evitar, però, la seva participació indirecta en l’acte, ja que el periodista recità un poema santjoaner de Ferrer, de 1985.

En la seva intervenció, Pons Fraga va agrair la col·laboració de tothom qui ha fet possible la confecció de la revista, de 84 pàgines, des de l’autora de la portada, Margarita Espinosa, a la Junta de Caixers i a tots i cada un d’aquells que, d’una manera o altra, hi han pres part. Tot, per a presentar una nova publicació, plena de continguts nous. «Com és possible fer, cada any, una nova Revista de Sant Joan?», es demanà l’editor, afirmant després que la festa «abasta tants aspectes, dimensions, protagonistes i espais que és capaç de generar, cada any, noves mirades i continguts inèdits».

Noticias relacionadas

Can Saura i Cal Bisbe, primeres visites de s'homo des be

Más noticias relacionadas

Josep Pons Fraga va tancar el parlament desitjant unes bones festes a tothom i «a tots els caixers i cavallers, sort i ventura», abans de recitar un poema de Pau Faner.

Intervencions

En nom de l’alcalde va intervenir la tinent de batle, Esther Mascaró. La regidora de Festes es va referir a l’article que enceta la revista, de Pons Fraga, qui reflexiona sobre el debat necessari que necessita Sant Joan per a garantir el futur. En aquest sentit, Mascaró va coincidir en el plantejament, dient que «hem de poder xerrar i dir el que volem per al futur», i no perquè «Sant Joan sobrevisqui, sinó perquè visqui bé» i, així, transmetre a les generacions venidores aquesta tradició ancestral que hem heretat i que en diferents moments de la història també van saber adaptar la festa a les noves circumstàncies.

La Revista de Sant Joan 2025 duu, en la portada, el segell inconfusible d’una artista com és Margarita Espinosa, colombiana de naixement, ciutadellenca d’adopció i santjoanera de tot cor, després de dues dècades a Ciutadella. Tal vegada per açò ha pintat al fabioler, perquè «el Primer Toc m’escarrufa la pell», i perquè és el so que «sent que uneix el poble, hi ha molt agermanament, és igual d’on sigui cada un».

La següent intervenció va anar a càrrec del caixer senyor, Carlos de Salort, qui va destacar que «la presentació de la revista és un dels primers actes abans de Sant Joan» i que en les pàgines de la publicació sempre s’hi troba allò que és Sant Joan, «sentiment, emocions i tradició». Així mateix, aprofità per fer un reconeixement a tots els cavallers de la qualcada i a les cases, que han fet possible la pervivència de la celebració.

El bisbe de Menorca, alhora conseller d’Editorial Menorca, va pronunciar unes paraules, sempre amb bon humor. Remarcà la concòrdia que contagia Sant Joan, perquè «és la unió de tots els ciutadellencs i de la gent que ens visita». A més, per expressar la importància que té aquesta festa per al poble de Ponent, Villalonga demostrà que tot gira al voltant d’ella: «Quan demanem quin any van fer els pàrquings per Es Born, direm que va ser l’any d’en Carlos de Salort com a caixer senyor», digué el prevere, arrencant les rialles dels presents.

El president del Consell, Adolfo Vilafranca, va admetre, amb to d’humor, que la seva intervenció era tot un repte després del parlament del bisbe. Les seves paraules van ser també de reflexió, sobre «l’essència» de Sant Joan que conserven els ciutadellencs i que de la millor manera queda reflectida en les pàgines de la revista, amb les vivències que es recullen.

Un moment emotiu el va protagonitzar Esteve Mercadal, personatge emblemàtic a Ciutadella i molt conegut per mantenir la tradició de sonar el tambor i el fabiol. Amb el caixer senyor present, Mercadal demanà: «Senyor caixer, em donau vos permís per fer una sonada en aquesta festa del Diari Menorca?». I Carlos de Salort va respondre: «Bones tardes, Esteve, pots fer la sonada». Un diàleg original que el públic aplaudí i que donà pas al so dels instruments com a preludi de la festa que ja s’atraca, el qual provocà l’escarrufament general.