100 milles són les que separen Barcelona del port de Ciutadella. Alejandro Martínez, patró d’altura català, va travessar aquests dos punts del Mediterrani en 27 hores a bord d’un vaixell propulsat exclusivament pel vent, mentre retransmetia tota la travessia en directe a través de les xarxes socials.
L’objectiu no era només completar la ruta, sinó també compartir la seva passió per la navegació i sumar adeptes al seu gran desafiament: participar, d’aquí a dos anys, en la Mini-Transat, una regata transatlàntica en solitari que posarà a prova la seva preparació com a navegant oceànic.
Més acompanyat que mai
Anava sol dins el veler, però companyia no li va faltar en cap moment. Més de 1.000 persones van connectar-se al directe per seguir l’evolució de la ruta. Va començar el 27 de maig a les 9.30 h des del Port Olímpic de Barcelona, mentre feia els últims ajustos al seu vaixell, i va finalitzar l’endemà a les 15.30 h, en el moment d’atracar a Ciutadella. Durant aquestes 27 hores, l’audiència va presenciar en temps real els contratemps, els avanços i totes les dades del viatge.
Per què Menorca? La resposta és clara: la connexió personal del patró amb l’illa. El 2021 hi va comprar el seu veler, el Marinus First, i des de llavors ha repetit diverses vegades aquest mateix recorregut. No era la primera vegada que ho feia en solitari, ja que per feina transporta embarcacions de Barcelona fins als ports de les Illes Balears.
Per això, com afirma ell mateix, «el repte no era de navegació, sinó tecnològic i de comunicació». L’objectiu era divulgar, connectar i fer visible una cara menys coneguda de la nàutica. «La navegació és més que iots, platja i luxe», posava èmfasi Martínez.
Durant el directe, els espectadors no només van poder seguir la ruta, sinó també consultar dades meteorològiques, posicionament, velocitat i aprendre sobre el dia a dia d’un patró solitari en alta mar. Tot plegat, amb un llenguatge entenedor i accessible, que va despertar la curiositat de molts no iniciats en el món nàutic.
A més de les 27 hores de retransmissió, Martínez va fer una desena de connexions amb mitjans i entitats, com el Port Olímpic de Barcelona, i centres educatius. En destaca una amb un institut de la capital catalana: «Al matí vam fer una sessió amb els alumnes, i a la tarda molts es van connectar al directe; fins i tot van animar els pares a seguir-lo», explica. Aquest impacte educatiu i intergeneracional és el que el motiva a continuar endavant amb el rerefons del projecte «BCN-MEN en directe»: crear el primer equip espanyol permanent de navegació oceànica.
Els sensors i les bases de dades van permetre emetre informació en temps real del rendiment del veler.
De fet, el projecte ja està en marxa. Tres voluntaris de perfils diversos s’han unit per començar a preparar la seva participació en la Mini-Transat. La voluntat de Martínez és competir-hi en solitari, però amb el suport tècnic i humà d’un equip multifuncional, amb vocació internacional.
Per tant, aquesta iniciativa vol anar més enllà del repte esportiu. Té com a propòsit construir una comunitat activa entorn de la navegació oceànica i de la nàutica.
Un veler comprat a Menorca amb sensors per monitorar el rendiment
Alejandro Martínez va navegar amb el Marinus Frist, un veler First 42s7 del 1994, que va comprar el 2021 a Menorca. Fa 12,7 metres de llarg, a més de tenir plaques solars i un radar. Tal com explica, està molt ben equipat tècnicament perquè és el vaixell que utilitzen per donar classes als aspirants a patró a la seva acadèmia de nàutica de Barcelona. Durant la travessia, es van recollir dades a temps reals arran de l’ús de sensors i de base de dades. Gràcies a aquest monitoratge es va poder saber en tot moment la velocitat del veler, del vent, la freqüència cardíaca de Martínez o el percentatge de rendiment a vela. Una dada important, per exemple, és la velocitat màxima a la qual va arribar. Aquesta va ser de 2,27 nusos i la va assolir a les 14. 20 hores de dia 27 amb un angle de vent real de 10,6.
Un artículo que pone los pelos de punta a cualquiera que sepa navegar.
Si el trayecto era de 100 millas y un nudo es una milla por hora, a 2.27 nudos de velocidad máxima hubiera tardado alrededor de 44 horas y no las 27 que dice que tardó. Y eso yendo todo el tiempo a la velocidad que dice que fue máxima.
Otro dato es que ningún barco a vela puede navegar a 10 grados del viento real. En la Copa América los catamaranes se mueven con 19 grados de viento aparente, con lo que el ángulo del viento real será mucho mayor. O este señor ha descubierto algo que los ingenieros de la Copa América desconocen o el escritor del artículo sabe tanto de vela como yo de computación cuántica.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Teniente Jose Luis MonterdeBien mi teniente.
notición , vaix a fer un xubec
Un artículo que pone los pelos de punta a cualquiera que sepa navegar. Si el trayecto era de 100 millas y un nudo es una milla por hora, a 2.27 nudos de velocidad máxima hubiera tardado alrededor de 44 horas y no las 27 que dice que tardó. Y eso yendo todo el tiempo a la velocidad que dice que fue máxima. Otro dato es que ningún barco a vela puede navegar a 10 grados del viento real. En la Copa América los catamaranes se mueven con 19 grados de viento aparente, con lo que el ángulo del viento real será mucho mayor. O este señor ha descubierto algo que los ingenieros de la Copa América desconocen o el escritor del artículo sabe tanto de vela como yo de computación cuántica.