Pau Lluís Lluch i Mesquida va néixer el 5 de setembre de 1947 al carrer Beat Ramon de Ciutadella a prop de l’església de Sant Francesc i als 5 anys va canviar de domicili al carrer Dormidor de ses Monges a prop del convent de Santa Clara i del col·legi Salesià.
El seu pare va ser Josep Lluch Salord i sa mare Maria Mesquida Cavaller. Té dos germans Antoni i Antònia i quatre fills, Isaac, periodista; Raquel, biòloga; Judit, metgessa i Pau, enginyer. Té quatre Nets: Johan i Elsa a Alemanya; i Noah i Ariel a Menorca.
Pau, vostè a on va anar a escola?
—La meva primera escola va ser el Col·legi de la Consolació del carrer de ses Andrones, on juntament amb el meu germà vàrem fer la primera comunió. Recordo molt bé aquella època d’infantesa amb unes aules repletes d’al·lots, ‘la madre Pilar’ i la ‘madre Gemma’, el teatre de Sant Miquel, un pati petit amb un gronxador en forma de barca que em va deixar la seva empremta amb un tall al front…
I els estudis de batxillerat?
—Els estudis de batxillerat al Col·legi Salesià de Ciutadella que estava a tres minuts de casa meva em permetia arribar sempre en hora a l’estudi que teníem a les 7 del matí. A ‘Calós’ estudiàvem, jugàvem a futbol als esbarjos on hi havia a la vegada tantes pilotes com aules, havíem de ser molt bons per trobar la pilota amb què jugàvem; anàvem a missa cada dia i al cine gratis els diumenges a veure el NO-DO, i pel·lícules de cowboys… Vam acabar el batxillerat (sisè i revàlida) 11 dels que vàrem començar i d’ells 4 vam ser metges. Jo tenia clar que volia ser metge encara que també m’agradava la química. Sabia que volia fer una carrera de ciències. Recordo a D. Javier Carnicero, Don José Echarri, Don Dimas, Don Joaquim Valle, el Sr. Pere Melis, en Biel Julià… els recordo a tots amb apreci i respecte.
A on va estudiar la carrera de Medicina?
—A la facultat de Medicina de Barcelona. Quan vaig començar primer de Medicina eren quasi 1.000 alumnes. Si no arribaves prest a classe havies de seure enterra. El primer i el segon any eren molt difícils. Molts quedaven aturats i tenien que repetir; qui no recorda els professors Taure (anatomia), Gómez Lucas ( anatomia patològica), Vidal Sevilla (fisiologia), Piulach (cirurgia), Tamames (traumatologia), Piñol (dermatologia).
Quan havia acabat el tercer any vaig ser alumne intern a la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia del Professor Jesús González Merlo. Vaig fer el primer part als 21 anys i vaig continuar a la càtedra fins acabar la carrera i la especialitat. Després vaig continuar als hospitals de Sabadell i Terrassa posant en pràctica l’aprenentatge de l’Hospital clínic (lluita contra el càncer ginecològic, i registre del benestar fetal). A Terrassa també vaig ser professor de Ginecologia de l’escola d’infermeria durant dos anys. Els 10 anys que vaig fer al Clínic van calar molt fort dintre meu; cada vegada que vaig a Barcelona, entro de nou a la facultat i busco l’aula 1 i l’aula 3 on els professors impartien les seves lliçons.
Després vaig haver de fer les pràctiques de milícies que era el servei militar d’aquella època. El primer campament de tres mesos el vaig fer a Saragossa, el segon campament a Toledo i el tercer campament a Berga.
En acabar el servei militar, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a l’Hospital de Malalties Reumàtiques de Barcelona on hi vaig fer 5 anys i vaig obtenir el títol de reumatòleg. Allà vaig estar amb el professor Barceló, amb Marcel Casademont, Asensi, Obach…Vaig veure moltes malalties que no he tornat a veure més. Venia gent de tota Espanya perquè era un hospital amb 40 llits només per malalties reumàtiques.
Acabada la carrera i després de tot aquest període de pràctiques regressa a Menorca.
—Vaig tornar a Menorca perquè era d’aquí i per poder donar als meus pares un poc de gratitud pel que van fer per jo.
En arribar a Menorca vaig treballar al Centre de Salut Canal Salat, Hospital Verge del Toro i Hospital Mateu Orfila i actualment a l’Hospital Juaneda. Tot això durant 50 anys de ser metge que es van complir l’any passat.
Per tot on he estat he conegut persones entranyables, companys que han vessat els seus coneixements perquè els malalts poguessin gaudir del meu aprenentatge. He sigut un privilegiat per tot el que he fet i el que he conegut
En què consisteix el seu dia a dia actualment?
—A fer feina tres dies a la setmana mentre pugui servir a algú que em necessiti, estar amb la família, jugar a tennis taula, i donar gràcies per tot allò que he tingut i tinc.
Com li agradaria ser recordat?
—Amb una pregària de tant en tant, que necessitam tots i que ens faci més bons i l’afecte de tots aquells que m’han estimat i m’estimen.
Com veu el món actual?
Com vol que ho vegi... amb tantes guerres, tanta destrucció, tant dolor, tanta pobresa humana… amb tristesa i preocupació!
