En Dino val més que una Venus

A «Particularidades» sí trobes ofertes al teu abast. Per comprar una taula, un microones o una paleta de pàdel per a principiants, que bona falta que em fa. I fins i tot descobreixes que una Venus atrapamoscas no és cap bellesa escultural i que, tanmateix, el meu Lleonet, quan pega bots, pot ser tan efectiu o més a l'hora de matar insectes.

Idò bé, aquesta Venus carnívora val 5 euros, poc més del doble del què costa un gotet de gin amb llimonada dels que convidaries, una festa de poble qualsevol, a companys amb tan bon esperit com en Dino Gelabert. Però ell no en vol de pomades. S'estima més tenir el got buit i la butxaca plena, amb dos euros més que destinar als malalts d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

Aquesta gran persona, que és el millor que es pot dir d'un esportista, un periodista, un fuster o qualsevol empresari, ens ha donat a tots una lliçó de solidaritat sense caure en el circ de remullades que, amb tota bona voluntat, està implicant famosos i particulars en la lluita contra una enfermetat fins ara gens coneguda. No fa falta quedar xop, ni tenir un «Tete, Oiseau» de Miró penjat al saló per a sentir-se bé. Quants glops de gin ens hem d'estalviar, quants poals ens hem de tirar a sobre per donar a l'ELA els diners que aconseguirien els malalts si els descendents del pintor català subhastessin el quadre amb finalitats benèfiques? Llavors sí, valoraria que una obra a l'oli costi un milió d'euros. I entendria que pugui valer tant com el cor de'n Dino...