TW
0

Publicada el 22 de novembre de 2014

Tots nosaltres vàrem créixer en una societat hereva de la Revolució Industrial on les conceptes d'educació, treball i organització de la ciutadania responien a una economia fonamentada en la producció de béns materials. Occident va assolir així un nivell de prosperitat extraordinari que acompanyat del sistema democràtic ha fet els homes i les dones més lliures i benestants que mai. L'èxit d'aquest model ha estat fins i tot exportat mitjançant l'anomenada globalització.

Però el que semblava un model immutable comença a ser incapaç de satisfer les demandes d'una societat i d'uns ciutadans que estan aprenent a exercir el control sobre les seves pròpies vides; que es resisteixen a perdre el benestar aconseguit i que no veuen les institucions i els Estats capaços d'actuar de forma efectiva. La nova societat del coneixement pressuposa un canvi de paradigma que afecta l'economia, l'organització empresarial, l'educació, la política i, sobre tot, l'individu. Les últimes descobertes en el camp de la ciència, i especialment en la neurociència, apunten que els sistemes cognitius i la manera de relacionar-nos amb el món no és com ens pensàvem que era fins ara, resultat de la raó i la lògica. Creiem que els pensaments estan fragmentats i que l'univers només està format per objectes i subjectes perquè son empíricament verificables. La creença que l'art, la moral i fins i tot el misticisme no poden ser verificables empíricament és només això, una assumpció. Cal, doncs, un enfoc més holístic per entendre la realitat.

En aquesta societat del coneixement els economistes estan posant l'èmfasi en el saber, les aptituds i les capacitats humanes com a factors determinants en el creixement econòmic. A les empreses ja no s'entén el treballador com un cost sinó com un actiu el creixement personal i autoconeixement del qual garanteixen l'èxit de l'empresa. Els sistemes burocràtics, rígids, ineficaços i ineficients, no poden aportar gaire cosa a les noves demandes socials, interessades en una gestió flexible, adaptable, local i eficient.

En aquest context les noves aptituds prenen protagonisme i una de les més fonamentals és la nostra capacitat perceptiva. La manera que tenim de percebre el món exterior a través dels sentits és la responsable de la nostra cognició en un grau molt més alt del que es pensava fins ara. De fet, tota percepció està tenyida del nostre bagatge emocional i conté una intencionalitat més o menys conscient. Vivim en un nou marc de convivència en què l'empatia i el sentiment de pertinença a la societat que s'auto-organitza és cada cop més evident. Així, aptituds com la creativitat, la imaginació i la intuïció, noves competències com la cooperació, el domini de tècniques de concentració, el treball en equip, la comunicació digital, el desaprenentatge o la implantació de metodologies per solucionar problemes esdevenen imprescindibles per a gaudir d'una vida satisfactòria.

L'art, la música, la dansa i qualsevol altre manifestació artística procuren moltes d'aquestes capacitats. Diferents estudis realitzats als Estats Units en l'àmbit de l'educació han demostrat que les habilitats pròpies dels processos artístics poden ser transferides a d'altres àrees d'aprenentatge, com el llenguatge o les matemàtiques. En una proper article hi aprofundirem.

Charles Cohen. 2011. Neva winter. Fotografia tipus C. 76 x 101 cm