L'horror

Hi ha imatges repudiables, que sols augmenten l'horror, com les que un inconscient va escampar sobre el jove motorista mort dissabte a Ciutadella. I d'altres, com les del petit Aylan, que aconsegueixen més que cap paraula. Per crua que sigui, ens estreny el cor i desperta la nostra consciència.

Aquest fillet, que en veure'l tots vam voler ressuscitar imaginàriament, agafar en braços i tornar-lo a la vida, és la imatge del fracàs de la humanitat, en mans de governants que només actuen si hi ha petroli o armament en joc però que callen si l'únic que es perd és sang innocent.

No es poden aixecar més murs ni tancats de filferro per separar el món que vivim de l'altre ben real i ple de misèries que tenim tot just al devora. Després de veure el petit Aylan, ni que sigui per la seva memòria, ningú no pot ja tancar els ulls a un drama que ens afecta de ple. Les 6.000 persones que fugen cada dia de Siria d'una mort segura ens necessiten. Menorca ha de ser la primera en allargar la mà i acollir tots els refugiats que poguem.

Quan més famílies que mai piquen la porta de Caritas per no poder pagar ni el rebut de l'aigua, ja no basta amb fer-se soci de Creu Roja o Greenpeace, ni tenir una postura més o menys solidària. La foto d'Aylan ens obliga a reaccionar. El drama ens despulla i ens remou la consciència. Què fem per evitar-ho?

Tampoc els missioners, els metges o els voluntaris als països en conflicte aconsegueixen acabar amb les guerres o amb la fam al món però, si afegim una suma encara major d'implicacions individuals com la seva, junts farem més que tots els governs que, vergonyosament, permeten que açò passi. Que almenys no ens falti humanitat, a noltros no. Fem-ho per Aylan, i la vida que ja no tindrà...