Babaus i caparruts

Voldria que ara pensàs açò mateix el piròman que en cinc dies va cremar 25 contenidors a Ciutadella, i que en fa altres cinc que no actua. S'ho repensa? O és caparrut? Potser encara no s'ha adonat que, si hi torna, serà ell qui es cremi.

Fa poc pensava el mateix dels supervivents d'aquell PP de la primera dècada d'aquest segle. Pensava que s'ho havien repensat i que no caurien en el mateix parany de corrupció que els seus companys. Fins que va arribar el fiscal i vam escoltar l'expresident valencià comptar els doblers: «10.000, 11.000, 12.000...». Però, a l'endemà, el PP seguia igual de caparrut. La presidenta local mai no s'ho hauria imaginat, i Mariano encara volia ser president. Ben caparrut.

Sort que n'hi ha, de militants, que ja ho han deixat de ser, caparruts. Que es creien que tot eren maquinacions dels altres i es menjaven l'excusa permanent del corrupte. Fins que l'han vist desfilar devora el fiscal i el jutge , i ara diuen: Ho he estat, babau!

Antoni Camps encara ho és dels caparruts. Acostumat a pigar foc on ja pren i fa caliu, ens feia creure a tots que ja n'havia tingut prou amb les denúncies dels docents i amb haver estat arraconat pel seu grup de la funció de portaveu a la qual aspirava. Que, com el piròman, pensava no cremar més. Fins que va veure uns maleducats fent un calb denigrant a les portes d'una catedral, la va confondre i va encendre un altre misto equivocat. La flamarada que ha rebut ha estat grossa. Per caparrut.

Amb 5.000 euros cada mes, un Iphone i un Ipad garantits durant quatre anys, al Congrés i al Senat també és fàcil ser caparrut. El socialista García Gasulla ho ha estat fins que ha deixat de ser diputat, i s'ha donat de baixa del PSOE. I ja li podem dir ara que, si no se sentia escoltat, ho hauria d'haver deixat abans, que ell ha estat caparrut. Un més. Saps que ho som, babaus...!