Joiosa Litúrgia Dominical

Devoció religiosa que persegueix connectar en una dimensió transcendent més enllà de la nostra identitat individual quotidiana. En totes les religions aquest sentiment d'unió en una dimensió sagrada s'intenta fomentar a través de liturgies col·lectives a on el cant o la celebració conjunta de rites tenen un paper preponderant. La mateixa paraula "religió" així ho indica, "religare" vol dir, lligar, unir, al voltant d'un propòsit comú, normalment d'algun misteri sagrat. Actualment hi ha també iniciatives seculars que pretenen aquesta comunió col·lectiva, en trobades dominicals a on tots plegats gaudeixen del cant o de l'audició conjunta d'algun tema transcendent, per part d'algun orador significat,o simplement d'algun documental il·lustratiu. Motivar aquesta identitat col·lectiva a fi de transcendir la sempre insuficient i estreta identitat individual és l'única pretensió d'aquestes trobades regulars.

Tota aquesta introducció per ajudar a testimoniar la meva vivència dominical a l'illa del Rei. El què passa en aquest petit i bell indret enmig de l'espectacular panorama del port de Maó, penso, vull pensar que és altament religiós. Cada diumenge connectem o rememorem alguna de les múltiples i transcendents peripècies històriques que ha vist aquest illot i ens sentim lligats a la seva història i de pas sentim l'orgull de ser també protagonistas importants de la seva crònica. És altament gratificant formar part d'un grup de voluntaris, que sense ànim de lucre i fins i tot fent alguna aportació econòmica, reincideixen espontània i alegrement diumenge darrera diumenge a oferir les seves modestes habilitats per alçar i recuperar aquell indret i la seva ànima de les ruïnes i de l'abandó de tants anys, i com única recompensa la joia que procura aquesta labor conjunta, tots plegats en el mateix propòsit. És com un joiós cant coral en el què totes les veus són necessàries i totes aporten un senzill granet d'arena però imprescindible per animar i fer prosperar la mateixa música. No podem amagar que el compartir tots plegats alguna delicadesa gastronòmica regada amb alguna beguda espirituosa contribueix de manera rellevant a l'alegria d'aquesta liturgia dominical.

Destacar que el punt culminant d'aquesta liturgia són les paraules vibrants i entusiastes per part del nostre oficiant presidencial que acullen, inviten, animen, convoquen i ens ajuden a vislumbrar aquesta ànima de l'illa del Rei de la què tots formem part engrandint la nostra identitat.

I encara més, darrerament aquesta ànima alegre ha iniciat una marxa pel respecte i cura del medi ambient, fora gots de plàstic i ben arribades les imminents energies netes.

No hi ha més alta dimensió religiosa que aquest fervorós lligam amb la Mare Naturalesa.

I tornem als nostres quefers particulars plens de l'alegria que aquest esperit de cooperació i ajuda mútua procura i que alimenta el somni d'un món millor. Amen.

Fins el diumenge que ve.

Anton Soler i Ferrater, reincident voluntari de l'illa del Rei