TW
0

Amb motiu de la donació del mobiliari i aparells odontològics del seu despatx a l'Associació d'Amics de L'Illa de l'Hospital.Enrique Mir Álvarez (Maó, 3 d'agost 1919-1996) fou el quart dels cinc germans, Pedro, Antonio, Guillermina i Pilar. Els seus pares foren el doctor Pedro Mir Llambías (1888-1937) i Mª. Dolores Álvarez Paz (1892-1921), traspassada quan el petit tot just tenia dos anys; fruit de les segones núpcies, va ser criat per la seva segona mare, Concepción Albertí Preto (1890-1978). Son pare havia ampliat estudis a París, exercint la medecina a Menorca com a metge cirurgià i ginecòleg. Va dirigir fins al seu òbit als quaranta nou anys l'Hospital Municipal de Maó, al cos de Gràcia. Conten que anava en carro a visitar els malalts, sense cobrar-los si no el podien pagar.Enrique Mir va cursar l'escola primària a Mateu Fontiroig i els estudis de batxillerat a l'institut de segon ensenyament, ubicat on hi havia hagut l'Escola de Nàutica (1855), a les dependències de l'antic convent franciscà (actual Museu de Menorca), al Pla des Monestir, de Maó, on va obtenir el batxiller l'any 1936.Enrique Mir no es lliurà del servei militar atès que formà part de les tres quintes de joves menorquins cridats a files en finalitzar la guerra i enviats a Saragossa, en un viatge en el vapor correu Coca que durà tres dies en unes condicions penoses, i mal mirats per procedir de zona republicana. En el servei obligatori es presentà com a manobre voluntari, cosa que va possibilitar que pogués gaudir de permisos. L'anunci oficial de concessió de pròrrogues per part del nou govern va coincidir amb l'estada de permís a Menorca, navegant al port de Maó amb el llaüt El Mayo, amb la seva promesa Margarita Orfila (es varen casar el 20 de març de 1954) però va aconseguir arribar a temps per tal de sol•licitar l'esmentada pròrroga que el va permetre començar els estudis universitaris. Recollint el testimoni de son pare, inicià la carrera mèdica el curs 1939-40 matriculant-se a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (la ciutat fou incorporada al bàndol nacional el 26 de gener de 1939), i continuant a la Facultat de Medicina de la Universitat de Salamanca (1940-46), coincidint amb el seu company d'estudis i amic Tomàs Orfila, i amb Vicente Macián que estudiava al seminari, d'on el deixaven sortir gràcies a que els dos companys menorquins l'anaven a cercar. A València continuà els seus estudis durant el curs 1946-47, amb el corresponent carnet d'afiliat al Sindicato Español Universitario (SEU) -amb data d'admissió de 20 d'agost de 1939- figurant com a estudiant de medicina, que segons l'article 70 de la Ley de Ordenación de la Universidad Española era obligació i dret de l'escolar universitari considerar la seva labor com un servei obligatori a la Patria, que havia de complir amb exactitud i esforç per tal d'aconseguir la millor formació acadèmica i professional. Finalment, es traslladà a la Facultat de Medecina de Madrid cursant estudis en l'especialitat d'Odontologia i Pròtesis (Escuela de Estomatología), durant el curs 1947-48, llicenciant-se l'any 1950 tal com consta en l'orla de la seva promoció i en la fotografia de tot el grup en front de la façana de l'escola. El divendres, 12 de gener de 1951, el Menorca Diario Insular del Movimiento en l'apartat Ecos de Sociedad felicitava i desitjava tota sort de prosperitats, anunciant la benedicció i la inauguració, el dia anterior, de la nova Clínica Dental del Médico Odontólogo Enrique Mir Álvarez, al carrer de Prieto y Caules nº 15 a la casa paterna de Sa Raval, i l'any 1978 es traslladà al carrer Isabel II nº 13. Així mateix cursà la sol•licitud per a col•legiar-se en el Colegio Oficial de Odontólogos de Balears, i redactà la declaració jurada exigida per la Delegación Provincial de Sindicatos de F.E.T. y de las J.O.N.S. de Baleares, del departament Sindicato Provincial de Actividades Diversas. Grupo Protesis Dental, d'acord amb les Juntas Nacionales de Prótesis Dental y Gabinetes Odontológicos.Fou el primer a Menorca en introduir en la seva consulta una nova tecnologia en forma d'aparell semblant a una turbina d'aire comprimit que permetia la neteja i llimat de les dents d'una forma més efectiva, substituint l'antiga rodeta de pedals que havia adquirit en la seva època d'estudiant. Altrament, no s'ha de menystenir l'afició que Enrique Mir sentia per el joc de billar, la caça de la perdiu, i especialment la pesca, fins el punt que es va convertir en el president de la Confraria de Pescadors.El doctor Mateu Seguí Mercadal destacava en un article en el diari Menorca (30/03/1996) la necrològica del seu funeral oficiat per un emocionat pare Macián a l'església de Santa Maria, plena a vesar per tal de retre-li homenatge pòstum, testimoniant l'estimació i el reconeixement que el poble de Menorca tenia cap es doctor dentista Mir, donat el caràcter obert i extravertit, una especial bonhomia, un refinat sentit de l' humor i la seva fama com a professional metge odontòleg. Sobresortia per la seva empatia i disponibilitat en el tracte cap els pacients, coneguda arreu, al igual que la seva generositat hipocràtica, heretada del pare.El seu fill Pedro Mir Orfila ha seguit el camí de son pare, al igual que els nets Kike Mir Pons, Xavi Mir Marí i Maties Pons Mir.Ara, la seva esposa Margarita Orfila ha fet donació del mobiliari i aparells odontològics del despatx de Enrique Mir Álvarez a l'Associació d'Amics de L'Illa de l'Hospital, a la sala dedicada a la odontologia en l'històric hospital britànic del segle XVIII construït sobre l'illot conegut com l'Illa del Rei, en el port de Maó, d'ençà el rei Alfons III el Liberal hi desembarcà l'any 1287.

Miquel A. Pons Carreras.

Professor de geografia e història.