Educar amb llapis i paper avui

N'Andie (sis anys) i en William (tretze anys)

van a una escola en la qual no hi ha llibres de text ni ordinadors. Tot el seu

aprenentatge el fan amb llapis, papers, pissarres i xocs. Aprenen mitjançant

tasques creatives, manuals i físiques en què l'important és fer, sentir i

jugar. Els seus pares no són però uns hippies idealistes i alternatius, són

executius i programadors d'empreses com Google, Apple, Yahoo, eBay o HP que

treballen a Silicon Valley, Califòrnia. No són tampoc una minoria d'ells, sinó

una àmplia majoria, convençuts que l'ús de la tecnologia ha de començar quan

els nens i nenes han desenvolupat primer habilitats com el pensament creatiu,

la capacitat de concentració, la comunicació emocional i la interacció social.

En William aviat començarà a utilitzar la tecnologia i el seu pare, n'Alan

(cinquanta anys) està ben tranquil, perquè sap que n'aprendrà fàcilment, ja que

la seva feina és precisament fer cada cop més fàcil l'ús de les tecnologies.

Pensem que les tecnologies d'avui demà quedaran obsoletes.

L'escola a la qual van els seus fills es diu

Peninsula i pertany a la xarxa d'escoles Waldorf, un model educatiu estès a

noranta països del món amb dues mil escoles. Són escoles no homologades que

imparteixen sobretot educació infantil, primària i, en alguns casos,

secundària. No fan per tant exàmens i no segueixen el currículum oficial, però

els resultats obtinguts en les proves d'accés a les universitats semblen molt

satisfactoris. De fet, segons l'OCDE (Organització per a la Cooperació i

Desenvolupament), els sistemes educatius que han invertit significativament en

la introducció d'ordinadors a les aules han obtingut una millora insignificant

en els seus resultats de lectura, matemàtiques i ciències al test PISA

(Programme for International Student Assessment).

Steiner entenia que l'home està format per

cos, ànima i esperit. Mentre que entre les activitats anímiques hi ha pensar,

sentir i estimar, les capacitats espirituals estan conformades per la

imaginació, la inspiració i la intuïció. El seu desenvolupament té lloc durant

la infantesa i adolescència i és per tant en aquest període quan s'han de

cultivar. Entenia Steiner que les activitats intel·lectuals i abstractes

afectaven negativament al seu desenvolupament i creixement i que primer era

necessari assegurar una educació en què el nen/nena desenvolupés les capacitats

anteriorment esmentades. La pedagogia Waldorf estableix tres estadis educatius:

la primera infància, fins als sis anys, se centra en les activitats pràctiques

i els jocs creatius; a primària, fins als dotze anys, s'estimula l'expressió

artística i les capacitats socials; a secundària, fins als disset anys, el

raonament i l'empatia.

Federico Mayor Zaragoza és de l'opinió que la

pedagogia Waldorf es correspon amb els ideals i principis ètics de la UNESCO.

Però què és Waldorf? El nom de Waldorf prové d'una indústria de manufactura de

cigarretes a Stuttgart (Alemanya) on, el 1919, ara fa cent anys, Rudolf Steiner

(1861-1925) implantà un nou concepte educatiu basat en l'antroposofia. Aquest

moviment tingué una forta influència en diversos moviments artístics de la

primera meitat del segle XX i ens hi hem referit en diverses ocasions,

especialment a l'article Societat,

educació i estètica, deutor d'aquesta filosofia. El 1919, el mateix any que

naixia el moviment Bauhaus, Rudolf Steiner construí Goetheaunum, un edifici a

Dornach (Suïssa), fet amb fusta i formes orgàniques, on sovintejaren les

conferències sobre art, arquitectura, teatre i ciència espiritual.

Malauradament a Menorca no hi ha cap escola

Waldorf (si a la Península), però els centres d'interès que nombroses escoles

inclouen en el seu currículum van en aquesta direcció.