The Reynolds Foundation, Menorca

caràcter autobiogràfic. Les obres que la formen, siguin artístiques o

pertanyents a les arts decoratives, responen a un gust particular i estan

associades a vivències i moments vitals concrets i, en darrer terme, a

l'esperit d'una època. La col·lecció que durant quaranta anys construïren

Richard Reynolds i la seva dona, Jane, n'és un bon exemple. Una gerra de peltre

i vidre Art Noveau que aportà Jane i un quadre de l'avui reconegut pintor

sud-africà Erik Laubscher, comprat per Richard a Sud-àfrica a final dels anys

seixanta, iniciaren la col·lecció que s'exposa a la seu de la Fundació Reynolds

a Maó des de l'any 2011.

La col·lecció està formada per pintures de

diverses èpoques, unes adquirides a antiquaris i mercats de carrer, d'altres a

joves artistes. D'entre les primeres destaquen les de Richard Buckner, Abraham

Pether, John Piper o John Leech. Hi trobam també unes magnífiques fotografies

de Vladimir Antoschenkov sobre un Sant Petersburg trist i desolat de final dels

anys vuitanta. Les arts decoratives estan representades per mobiliari, vidre,

rellotges, objectes diversos i nombrosa ceràmica. Les vint-i-vuit rajoles de

ceràmica holandesa de final del segle XVII són un verdader tresor i provenen de

la casa que el matrimoni va restaurar a Warwick (prop de Birmingham) a mitjans

dels anys setanta.

Però el que fa aquesta col·lecció única i

constitueix el verdader motor de la Fundació és l'obra de joves artistes que

durant anys el matrimoni adquirí. "El moment clau d'un artista arriba en

vendre el seu primer quadre" declarà el seu president en una entrevista a

Es Diari. Així, al carrer d'Isabel II número 15, seu de la Fundació, hi trobam

obres d'exalumnes de la Royal Academy de Londres i d'altres escoles que van ser

comprades amb l'ànim d'encoratjar-los en la seva carrera artística. Destaquen

les obres de Jane Butcher, Jane Ward, Nicholas Jones, Peter Maltz, Dan Hewlett,

Louise Caul i Neil Stokoe, produïdes totes elles a final dels anys noranta i

principi del dos mil.

Però la Fundació Reynolds no és tan sols una

col·lecció d'art i arts decoratives, és també una entitat que du a terme,

silenciosament, una extraordinària tasca en el suport a joves artistes i

músics.

Des de l'any 2012 concedeix beques a joves

creadors perquè puguin realitzar estudis o desenvolupar projectes a l'exterior.

Pol Marban, Clara Bañon, Biel Moreno, Helena Ferrando, Carme Gomila, Macià

Florit, Paula Kurundi, Jordi Cárdenas i la recentment concedida a l'escultor

Pere Llopart formen la llista dels que han tingut la fortuna de sentir-se

recolzats i encoratjats en la seva vocació. La seva pertinença a distintes

disciplines artístiques (pintura, pintura mural, vídeo, instal·lacions,

escultura, fotografia) respon, a més a més, a una visió inclusiva de la creació

contemporània que hem de celebrar. Sovint les convocatòries d'ajuts a la

creació en arts visuals mostren una clara preferència per l'art conceptual, la

instal·lació i el vídeo, perquè parteixen del prejudici que són més propis de

la contemporaneïtat.

La Fundació Reynolds ja és una peça clau en

l'art a Menorca i, fins a la recentment creada convocatòria d'ajuts del Consell

Insular de Menorca, ha estat l'única oportunitat per als joves creadors de

trobar suport econòmic a la seva carrera artística. El seu president, Richard

Reynolds, tot i ser físic nuclear, o potser per això, està convençut del paper

transformador de les arts. En continuarem parlant.