La cultura a Espanya a la fi de la dècada II

canvis molt significatius en el consum cultural i en la mateixa cultura. És la

dècada en la qual els videojocs han entrat al museu (MOMA), el còmic s'ha

institucionalitzat (el Centro de Arte Reina Sofía li dedicà una exposició), la

mirada feminista ha assolit quotes desconegudes, han aparegut manifestacions

culturals inclassificables (youtubers, storytellers,..)

i la història de l'art s'ha començat a reinterpretar. La revolució digital s'ha

encarregat de trasbalsar el concepte d'objecte cultural i artístic, tant en la

seva forma com en la seva raó de ser.

Una comparació entre els resultats de la Encuesta de hábitos y prácticas culturales

de España 2018-2019, que ja vàrem tractar en l'anterior entrega, i la de

l'any 2010-2011 corrobora aquest fet. Fa una dècada el percentatge de la

població, major de quinze anys, que havia visitat un museu o exposició en

l'últim any era del 30,6%, 10 punts per sota que ara. L'any 2002 aquesta xifra

era només del 27,5%.

Quant a la lectura de llibres el nombre de

lectors d'un o més llibres a l'any ha

passat del 58,7% al 65,8% i aquells que ho fan en suport digital són ja el

20,2%, enfront del 6,5% de l'any 2010.

L'ús d'internet per oci en l'últim mes ha

passat del 57% al 75% en la darrera dècada (el 30% el 2002), però sorprèn una

dada: els videojocs es mantenen en un percentatge pràcticament igual (13%), el

que sembla indicar que es un públic minoritari i estable, si bé influent.

Internet com a instrument de difusió de la cultura ja està plenament implantat.

Les persones que escolten música a internet representen avui el 48'5%, mentre

que l'any 2010 suposaven el 17% de la població investigada.

En aquesta dècada que hem deixat enrere el

turisme cultural s'ha consolidat, com ho demostra el fet, d'una banda, que el

14,5% dels viatges realitzats per oci entre els residents espanyols l'any 2019

ho fou per motius culturals, i de l'altra, que el 73,8% de les visites a museus

i exposicions realitzades l'últim any tingueren lloc fora de la ciutat

d'origen. Es confirma que l'Art Contemporani i les Belles Arts són les

tipologies preferides pels visitants.

Pel que fa al nombre de visites a institucions

museístiques, el total de les 1.481 analitzades a Espanya van rebre 65,4

milions de visites, una mitjana de 45.929 anuals.

A l'espera que el Govern balear actualitzi

l'informe Consum cultural a les Illes

Balears que realitzà l'any 2016 o que la ja obsoleta Enquesta modular d'hàbits socials 2010. Condicions de vida i cohesió

social d'IBESTAT s'actualitzi, tenim ja dades dels visitants als principals

centres de l'illa de Menorca i aquestes no són massa encoratjadores. L'any

passat la Sala Municipal d'exposicions del Roser de Ciutadella rebé 24.215

visites (l'any 2017 foren 31.732). El centre d'art Ca n'Oliver de Maó

comptabilitzà 13.470 visitants (14.752 el 2017). Sortosament el Museu de

Menorca ens ha donat una alegria tancant l'any amb 31.870 visitants (22.450 el

2017). D'aquestes dades es desprèn que una de les claus per a posicionar una

entitat museística o expositiva és la d'oferir un discurs coherent (com a museu

d'història en el cas del Museu de Menorca), de forma que el programa expositiu

tingui una continuïtat i una política definida. Vetllar per la qualitat de les

exposicions des dels ajuntaments i el Consell Insular de Menorca, dotar el

centre de recursos econòmics, i programar activitats paral·leles i educatives

per a totes les edats, estan demostrant ser efectius i necessaris per a atraure

un turisme creixent que no cerca només sol i platja i una població menorquina

més activa culturalment que altres.