Previous Next
0

La setmana que ve el Menorca Doc Fest tancarà la seva tercera edició, que amb un total de quaranta-sis actuacions haurà estat sens dubte l'edició més ambiciosa de les celebrades fins ara. La major part hauran estat projeccions de curtmetratges que aspiraven a aconseguir els premis Biosfera, Ullastre i Illa de l'Aire, però també hi ha hagut conferències, exposicions, una jornada professional i tallers. En la primera edició ja ens en vam fer ressò amb un article en el qual observàvem com el gènere documental, nascut per documentar l'activitat humana, preservar, estudiar i divulgar la nostra memòria, així com incitar a la reflexió, és un gènere que també viu la hibridació que afecta totes les manifestacions culturals contemporànies. Les fronteres entre el cinema de ficció, el documental i l'experimental són cada cop més difuses i ja no s'hi exigeix una submissió a la base fotogràfica, a la fotografia com a representació de la realitat. En aquest sentit la digitalització ha tingut un paper molt important i ha qüestionat la imatge com a expressió del real.

El col·lectiu format per Noa Morales i Sergi Conesa va desenvolupar, durant la seva estada a la Casa d'Artistes (es Mercadal), i en el marc de les residències Constel·lacions Intermediterrànies, un projecte de fotografia documental de gran interès. "No me lo pierdas" tracta sobre la construcció de la identitat de Bilal, un jove immigrant establert al Maresme. En entrar a la sala multifuncional des Mercadal una tirallonga de fotografies del seu àlbum familiar suspeses ens duu cap al mar, un mar que per a nosaltres és blau, però que per a ell és negre, negre com la nit durant la seva travessa pel Mediterrani. Un peça de gran poder simbòlic i poètic expressa aquest viatge: en una lona negra amb un mapa amb les línies topogràfiques del Magreb i Espanya se succeeixen unes peces d'espuma negra per un costat (l'anonimat dels immigrants) i parts del seu cos per l'altre (una identitat que es va construint de nou a partir de la memòria i del territori).

A l'Espai Biel Mercadal (Es Mercadal), "El aguante", de Laia Albert, guanyadora del Premi Tramuntana, contraposa la cruesa de les condicions de vida al barri de La Boca (Buenos Aires) amb la humanitat d'unes dones que desenvolupen estratègies diverses per donar sentit a les seves vides. Fotografies en blanc i negre en el revelatge de les quals s'ha forçat el negre cercant un fort contrast ens transporten a una realitat crua, en què malgrat la misèria trobam llum, resiliència i anhels.

Laia Albert. El aguante

A l'exposició "Any amount of dreams", de Lluís Real, a Ca n'Àngel, també amb fotografies en blanc i negre majoritàriament, el reconegut fotògraf ens presenta una sèrie que gira entorn de la llibreria de Londres Any Amount of Books, una de les millors llibreries de segona mà de la ciutat, a Charing Cross Road. Tècnicament impecables, les obres juguen amb els reflexos dels curiosos i clients als vidres dels aparadors i creen així un joc de plans que evidencien la multiplicitat d'estrats que tota realitat conté, com els llibres, que també ens transporten a altres realitats i alhora qüestionen la nostra. Paisatge exterior i interior es fusionen en un de sol.

Lluis Real. Any amount of dreams

Voces en el barranco, de Rafael Marrero, premi Biosfera, va ser gravat a la reserva de biosfera de Gran Canària, una àrea volcànica de catorze milions d'anys. La vida al camp i la senzillesa dels seus protagonistes posa en qüestió aspectes com la comoditat, el temps, el sentit de la vida i la comunió amb la naturalesa.

Imperdonable, de Marlén Viñayo, premi Ullastre, retrata la duresa de les condicions de vida a una presó salvadorenya on la totalitat dels reclusos pertanyen a maras (organitzacions criminals de sicaris) i on la condició homosexual és una triple condemna, no acceptada per les maras ni per l'església evangelista que controla la vida dels interns.

Mientras vivas brilla, de Matías Quetglas, i Pedra pàtria, de Macià Florit, es van presentar al Teatre des Born el 30 i 31 d'octubre respectivament. L'entusiasme que despertaren entre el públic, amb aplaudiments interminables, serà recordat com un dels actes més exitosos d'aquesta tercera edició. Ambdues, amb un marcat caràcter autobiogràfic, han posat de manifest la força del gènere quan aquest és sincer i profund.

Mientras vivas brilla ens mostra un Matías Quetglas reflexiu que comparteix amb nosaltres pensaments i els secrets de la seva pràctica artística, els processos. És també un cant a la vida i a l'art, un cant a la poesia i a la cosa lúdica, juganera. La grandesa d'aquest treball rau en el fet que Matías Quetglas ha aconseguit fer un quadre filmat, un autoretrat dotat de moviment i so, que conserva intactes els principis del seu art.

Pedra pàtria, de Macià Florit, és una carta d'amor fraternal al seu germà i als seus pares i una reflexió sobre la identitat. El sentiment de pertinença a Menorca, tan arrelat en el seu germà Lau, pagès, desperta malenconia en Macià, que per motius laborals resideix a Barcelona. La cinta té el ritme pausat i la poesia que caracteritza l'obra de Macià Florit i un marcat component etnogràfic. Les escenes de les festes Sant Joan amb en Lau exercint d'homo des be completen un treball que el dia de la seva projecció en doble sessió produí una catarsi entre un nombrós públic que serà recordada. Dos ciutadellencs d'edats ben diferents ens han regalat així moments estel·lars en el festival d'enguany.