Imaginar una caixa de vi

Aquest darrer és l'efecte que "¿Encajas?" em produí, una alenada d'aire fresc que en aquest temps té un efecte terapèutic molt recomanable. L'exposició, formada per seixanta-quatre caixes intervingudes per creadors dels més diversos àmbits, té un marcat caràcter lúdic i propositiu. Fugint de discursos victimistes i del de la queixa, els seus comissaris, Hombrelópez i Anita Burdon, ens proposen nous camins en paral·lel a les propostes "d'una marcada visió elitista", com les defineixen en el seu text comissarial. Amb aquesta iniciativa de caràcter independent l'objectiu és donar visibilitat al nombre més gran possible de creadors que tenen un lligam amb l'illa des de la convicció que encara a Menorca hi ha circuits expositius per explorar i potenciar al marge dels institucionals. Prova d'això és que Hombrelópez i Anita Burdon formen part d'un col·lectiu anomenat OMNI amb un espai de treball compartit amb Cranca, Pincho, Leny Pony, La Foix, Karol Bergeret i Esther Aka.

"¿Encajas?" nasqué amb la idea de sumar, de fer partícip tothom qui es mou en l'àmbit de la creació per posar de manifest el potencial creatiu que hi ha a l'illa i donar així peu a sinergies que beneficiïn en darrer terme la ciutadania. Muralistes, grafiters, dissenyadors gràfics, il·lustradors, art floral, tatuadors, dissenyadors tèxtils, pintors, escultors, gravadors i dibuixants formen tota una constel·lació de creadors que han estat convidats a donar un significat a senzilles caixes de vi. En totes nia un esperit lúdic i juganer sense regles, el joc com a origen antropològic de l'art, com deia el filòsof alemany Hans-Georg Gadamer (1900-2002). De vegades la caixa és utilitzada com a suport per pintar o intervenir damunt la base, en altres es converteix en una capelleta, en altres en un escenari, en altres en un contenidor per encabir objectes i en altres és el marc de l'obra.

Per a alguns la caixa ja forma part del seu treball d'investigació plàstica. És el cas d'Iñaki Sampedro, que des de fa anys intervé sobre caixes de plumier dels anys cinquanta amb figures, teles, pintura, etc. i crea universos onírics. Per a la majoria dels altres ha estat un repte al qual cadascú ha fet front amb les eines al seu abast. El conjunt és verdaderament suggeridor i d'entre tots n'hi ha de sorprenents:

3-DKE, un col·lectiu format per Hombrelópez, Karol Bergeret i Esther Aka, presenten COT-A, una obra en línia amb el seu treball sobre senyalística, semiòtica i cares disgregades en cubs polièdrics sobre els quals s'ha aplicat un transfer, una impressió. Karol també presenta una caixa inspirada en la sèrie d'escultures "Santas Amas de Casa, especie en extinción". Un bòtil "vestit" amb teles i retallables ens transporta a un món amb reminiscències kitsch de gran potència expressiva. Aquest esperit festiu és també present a Santa Resaca, la caixa de Toni Riera convertida en una pista de ball on no manquen les esferes amb miralls, la brillantor... i l'ibuprofèn.

Batuel Bayrari, guanyador de tres premis de pintura a l'illa l'any 2021, presenta Face box i ens acosta al trompe-l'oeil (‘enganyalull’) amb un retrat de la seva filla retallat suspès a l'interior de la caixa. Mitjançant una laboriosa tècnica en la qual ha anat sobreposant capes de resina i de pintura successivament aconsegueix un efecte tridimensional.

Maüla, dissenyadora tèxtil, ha convertit la caixa en un cap del qual surten manyocs de fils desendreçats per il·lustrar la confusió mental. Una agulla a la base dona títol a l'obra i és un desig per posar ordre: Fil a l'agulla.

Teresa Malaise ha pintat damunt la base el tors d'una dona que és alhora una santa de l'Opus Dei i una actriu porno, ambdues sota el nom de Regina Cæli, el títol de la pel·lícula en el darrer cas. Els dos extrems venen a representar la visió simplista de la dona segons l'autora.

Carles Moll ha interpretat la caixa com una construcció geomètrica en la qual insereix una escultura constructivista en fusta de gran sobrietat i esquematisme. Amb un concepte semblant Nuria Román contraposa el ferro amb la pedra, tot embolcallat de la fusta de la caixa. Aquesta contraposició de materials pren una major radicalitat en la caixa d'Anita Burdon, on el plom que embolica els costats de la caixa contrasta amb el paper que cobreix l'interior i des del qual, en un estrip, apareix el rostre de Camile Claudet, escultora com el seu company Rodin, però víctima d'una relació tumultuosa.

La Foix ha fet de la caixa un espai narratiu en el qual una figureta de còmic, Kame, corre cap a un sol fet de flors. El mateix caràcter té l'obra de Pacífic Camps des d'una aproximació ludicoromàntica, en què una mar desemboca en una copa de la qual surt confeti. I també Pincho, amb North Korean Social Networks, una intervenció amb figuretes fetes d'argila blanca sobre un fons negre que converteix la caixa en un espai de joc i poesia.

Als anomenats s'hi afegeixen també Aina Planas, Alan Florit, Alejandro Martín, Anna Ripley, Antonella Zorzi, Black Moon, Borja Llabrés, Brokas, Btoy, Carles Gomila, Cranca, David Monrós, Dose, Emilio Cano, Enrique Mestre-Jaime, Françoise Perri, Giuditta Bussetti, H Moyano, Jasimo, A. A. Erminy, José Cruz, Julieta Oriola, Kodomos, Lu Souki, Marc Forja, Maria Torróntegui, Marta Moner, Mariona Vilaseca, Misko, Nator, Neto Lima, Núria Marquès, Pakito, Pitt, Pol Marban, Prank, Quitolomalo, Raquel Martín, Rovellart, Sam G. C., Santasusana, Sikermoso, Tinta negra, Tori, Vincent Russell, Waiting_designs, Xavier Monclús i Xec. Tots ells formen un col·lectiu de creadors ric i divers que quan acabi l'exposició a De Vins Gallery, a la botiga De Vins de Maó el 3 de maig, duran les seves caixes plenes de sorpreses a la sala de Sant Josep de Ciutadella, on s'afegiran una seixantena més de creadors de l'illa i es formarà així un mosaic de grans dimensions i amb gran potencial.