Adéu, 2022!

que amb mascareta comença

i es virus qui se defensa

quan no vol caure en s’oblit;

emperò passa es covid,

el bisbe mos abandona

i es clima ja fa estona

que ha baratat.

Sa sequera ham notat,

no bufa sa tramuntana,

llavonces mos plou amb gana,

i s’estiu se fa etern;

sa calor serà un infern

amb ruixades i destrossa,

que fa sa pedra tan grossa

com un molí.

No deu ser pes delobí

que n’hi ha un que ja s’esquerda,

però ara a sa zona verda

l’omplim de plaques solars;

si sa central no va en gas

ja volem es segon cable

i enmig posam manejable

sa bateria.

Quaranta pacients per dia,

i l’hospital qui es col·lapsa,

s’idioma dins una capsa

que és millor un sobresou;

es ciberatac és nou

i va a la greu manera,

emperò qui tant espera

se fa agressiu.

És igual, quan ve s’estiu,

si se lloga d’estrapel·lo,

que, amb tant de suquerel·lo,

ets hotels són obsolets;

i es turistes, mesquinets,

allarguen sa temporada

si as hotelers agrada

ja va prou bé.

I entre qualque estranger,

mos restringeixen sa pesca,

ses ‘belles perden bresca

i tenim excés de llet;

amb tot lo que duim fet

no aclarirà sa història

aplicar sa moratòria

i es PTI.

Perquè és mal d’encobeir

que d’aigua en tenguem poca,

ell si féssim lo que toca

no aniríem de gorbeu;

no empram es fons europeu

i així donam bons a rompre,

de joves, de vals de compra

i de socials.

Es banc tanca sucursals

i mos puja sa inflació,

tenim llei d’educació

i la Terra torna plana;

una casa o un pis demana

sa majoria de gent

i resulta deficient

es de s’IBAVI.

Aquest any se’n va un savi

amb sa lletra que enamora,

també una veu glosadora,

però mos deixen sa rel;

i, dins s’estiu, sen’va es gel,

molta arena de sa platja,

d’aigua sols queda es solatge

dins sa reserva.

Cada festa se conserva

enc que sigui amb animals,

no posam es peu en fals

quan fan es jaleo d’ases;

s’animal surt de ses cases

emperò per sant Joan,

com qui cantin “el sultan”,

no surt cap dona.

I dins es Milà s’engrona

per ell sol un cap de vaca,

que si el posen dins sa saca

llavors no el poden cremar;

a sa carretera es fa

es pont que va a l'Argentina

que es veu que molt s’empina

pes mundial.

Tal vegada és fa es vial

per tots es llinatges Pons,

o pes productes tan bons

que són de proximitat;

pes dos anys, gratuïtat,

o pes pati de sa Lluna,

o l’OAR o sa vacuna

o llatzeret.

I mos deixa amb es cor estret

sa crueltat de sa guerra

que tenim damunt la Terra

tan enfora i tan a prop;

idò, que es ‘turi de cop,

que es nou any dugui esperança

i amb aquesta benaurança

trobem sa pau.