Ponç Pons s’encarna en un poeta de l’antiga Roma

En el seu primer epigrama deixa clara la seva filosofia vital:

Dies com fruits que cal tastar i gaudir...

La vida és més real escrita en versos.

Diu l’autor menorquí que aquest llibre va néixer en un viatge a Roma. Allí seguint els consells d’Antonio Machado i les passes del seu admirat Fernando Pessoa va crear un heterònim que “habita en un passat que no deixa de ser present”.

Els poemes de Claudi Valeri tenen clares ressonàncies de Virgili, Catul i Marcial. Escrits en català, prenen la forma d’epigrames, una modalitat poètica breu i essencialista. Formalment, com a home del món clàssic, compon els seus versos amb les síl·labes contades i no té por d’emprar els tridecasíl·labs, tot un repte tenint en compte la falta de tradició d’aquests a la poesia catalana. En els escrits s’alternen la sàtira amb la indignació, la filosofia amb la celebració.

A Humanum est assistim a la seva evolució com a persona. De ser un home que només s’ocupa del seu benestar particular veiem com es va transformant en un home preocupat pel govern tirà de Roma i per la sort de la gent amb menys fortuna que ell.

Als seus primers epigrames, per a ell la injustícia és no poder complir els seus desigs i capricis. Ho veiem clar a “Mea culpa”:

El món em sembla injust, està mal repartit,

i se’m fa insuportable, Drusil·la, pensar

que a partir d’ara ja no et podré besar més.

Agraït i orgullós d’haver estat amant teu,

cap derrota de Roma m’ha fet tant de mal

com aquesta fredor de mirar-te i no veure’m.

Quan, amb una sensibilitat més contemporània que pròpia d’un home benestant de l’antiga roma, va prenent consciència de la tirania i la injustícia de l’imperi romà les seves percepcions del món són ja molt diferents. I així a “Hem de fer una alta vida” ens diu:

Ja comença a ser hora de ventar la retòrica

i deixar de centrar-nos a comptar accents i síl·labes.

No podem fer dels versos un joc d’enginy i gràcia

mentre regna i s’instaura una acerba dictadura

que desterra poetes i enterra dones vives.

Claudi Valeri no creu en els déus i en l’altra vida. Es riu de la secta dels il·lusos cristians. Però, a poc a poc es va interessant per ells quan veu que són bona gent que s’estimen i s’ajuden.

No només el pensament del poeta va canviant sinó també la seva sort i circumstàncies vitals. Però això és millor que ho descobreixi el lector per si mateix. De pas veurà com la poesia de Claudi Valeri o de Ponç Pons, tant dona, pot ser una exquisida forma de pensament.

Humanum est. Epigrames de Claudi Valeri

Ponç Pons

Quaderns Crema

110 pàgines