Fotografies pintades

El fotògraf Lluís Real ha estat sempre atent als fets socials darrere la càmera. Amb un llenguatge molt personal, les seves obres traspuen nostàlgia. Treballa en sèries, sèries que neixen d'un tema d'interès per a ell, però que no és representat de manera unívoca, amb una sola lectura. Sovint empra sobreexposicions en una mateixa imatge, superposant realitats distintes. La presència de Londres en la seva obra ha estat una constant. Allà es formà com a fotògraf amb setze anys i des de llavors ha estat la seva segona casa.

L'obra de Thomas Jarry beu de la cultura urbana, del grafiti, de les tanques publicitàries i de l'apropiació de signes i icones de la cultura contemporània (Mickey Mouse, l’ànec Donald...). La seva línia clara i enèrgica dibuixa els contorns de les figures damunt capes superposades de pintura i restes de collage. Sovint, com en un naufragi, s'aprecien les despulles dels símbols d'una economia i una cultura fonamentades en el consum sense límits.

Ambdues trajectòries responen a generacions diferents, però en tots dos hi ha un interès pel fet social, en el cas de Lluís poetitzant la realitat urbana, en el de Thomas fent de la pintura una eina reivindicativa. Battersea Power Station (vegeu imatge) va ser una central termoelèctrica de carbó al sud del Tàmesi en funcionament fins al 1983 i responsable d'una bona part de la pol·lució que patiren els habitants de la ciutat durant anys. Thomas ens recorda el Great Smog (‘el gran boirum’) de l'any 1952, quan la ciutat quedà coberta durant cinc dies per una intensa boira que causà la mort de 12.000 persones i en va fer emmalaltir més de 100.000. La fotografia de Lluís Real va ser feta anys més tard amb una Holga, una càmera senzilla nascuda a la Xina comunista dels anys vuitanta. El fotògraf va fer de la seva precarietat (saturació desmesurada, lent imperfecta, fuites de llum i sobreexposicions) una virtut i la utilitzà a bastament. La boira del riu, el cel ennuvolat i els corbs negres accentuen l'amenaça ambiental que suposà i sobre la qual Thomas intervé introduint codis propis de la contemporaneïtat. El retolador, l'acrílic i el gratatge són emprats per denunciar les conseqüències de la Revolució Industrial, que si bé ens ha duit progrés i benestar, també ens ha tornat (Devolució) contaminació i una crisi climàtica. A l'angle inferior esquerre trobam el personatge que acompanya l'obra de Thomas des de fa més de vint-i-cinc anys, un rei pensatiu inspirat en Le penseur (El pensador) d'Auguste Rodin. Assegut en el tron contempla incrèdul una civilització de pingüins que arrosseguen carrets de la compra amb tota mena de productes de consum.

Les intervencions artístiques a quatre mans han estat sempre un repte per als artistes, una forma d'establir nous diàlegs fonamentats en el respecte a l'altre, en un exercici d'humilitat i creativitat que obliga els artistes a anar més enllà del seu món.