TW

Diuen que «per la nativitat de Nostra Senyora de setembre, qualsevol fruita és bona per prendre». Avui tenen lloc les festes de les marededeus trobades, entre altres, la de Gràcia a Maó. Diuen que si plou tal dia com avui es dispersen les llavors i el camp queda fertilitzat. La lluna, dia 11, dimecres, es situarà en el creixent a les 8 hores i 5 minuts del matí a Sagitari. Després de la primera setmana de setembre, podem dir que es van acabant les nits tropicals per aquest any. Continuarem amb uns quants dies tranquils i calorosos. Però els canvis, durant la setmana que ve, ens aproparan a la tardor.

TEMPESTES DE SETEMBRE, NEU AL DESEMBRE. El setembre fins ara recorda més aviat les canviants tardors i primaveres que el monòton estiu. Un mes que la vinya fa el seu camí. S’ha de fer la verema. Els pronòstics asseguren que els niguls espessos de setembre són pluja al novembre i gelada al desembre. Una bona saó resulta molt beneficiosa per als sembrats i agrada l’agricultor, sense oblidar que les tempestes són molt perilloses per aquestes dates. Els vinyaters han de viure amb un ull al cel i l’altre al calendari.

SETEMBRE BANYAT, FIGÓ TUDAT. El pròxim dimarts, dia 10, és Sant Nicolau, patró dels nins en general. El mes de setembre es sol compondre de moltes maneres. És prou coneguda la seva fama d’escurar els torrents. Esperem que enguany tiri cap a una suau tardor o una segona primavera curta. Tanmateix, el comportament és semblant. Arriba el temps de collir les peres, pomes i figues de moro.

EL NOM DE MARIA, AIGUA ENVIA. Totes les Maries faran festa dijous, dia 12. En aquest temps és normal que hi hagi inestabilitat en les capes altes de l’atmosfera. Queden dues setmanes d’estiu astronòmic. Divendres 13, és el dia de Sant Veneri, patró dels faroners o torrers. Hem arribat al final de la seva romàntica professió. Els podem donar per extingits. Les obres als fars es desenvolupaven de maig a setembre, aprofitant l’estiu. L’aprovisionament de queviures, aigua, carburant i materials, així com el relleu dels faroners s’efectuaven cada quinze dies, quan el temps ho permetia.