Regrés al paradís

Hi has trobat el perímetre de la platja acotat, un intent de protegir el borró i les dunes del darrere, i la porxada dels Rubió abandonada. El pou, on les vostres pells rostides de sol i sal un dia hi trobaren alleujament, fa temps que es va eixugar i l’agulla de Núria Roman que havia de cosir les ferides de la Terra ha desaparegut;    tanmateix, a les ferides de la Terra ja no hi ha qui les suturi!

L’esplanada del pinar desmembrat t’ha deixondit records, dies d’esbarjo, tendes de campanya canadenques, taula llarga, tovalloles esteses, amistats... Cossos submergits dins aigües cristal·lines, berenars eterns, vetlades de cant amb guitarra..., vida senzilla i ampla.

Amb la mirada perduda dins la mar t’ha semblat que mentre tu et vas fent gran, el paradís de Menorca cada vegada és més petit.