El que la mar et torna

Des del pujol on arribes és divisa amb facilitat, arrebossat d’arena, entre dos palets abandonats i vestit, amb les sabates posades...; té un guardapit cridaner. Set persones, algunes d’elles uniformades, el custodien. D’on venia?,  a on es pensava que anava?, quins eren els seus anhels?

En algun lloc d’una altra riba, una mare, una família o uns amics deuen esperar amb il·lusió les notícies que mai no rebran.

Li fareu l’autòpsia, li aplicareu la normativa vigent, com si fos un dels vostres, i, passat el temps, si ningú el reclama, anirà a parar a un nínxol, enfora de casa, sense flors, sense nom. Mentre, seguireu indiferents amb les vostres egoistes i complicades vides, ignorant que amb un poc d’intel·ligència, encara que fos artificial,    i molta empatia, podríeu resoldre el gran drama humà que un dia vos enfonsarà.