Allà pel mes de juliol de l'any 1991 vaig ser proposat al Ple de l'Ajuntament per ostentar el càrrec de jutge de pau de Sant Lluís, i més tard va ser el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el que me va nomenar.
Recordo con si fos avui com el qui era llavors batlle de Sant Lluís, Pere Pons Vidal, me va cridar per proposar-me el càrrec, jo era molt jove, tan sols tenia 27 anys. Em van quedar unes paraules seves que recordaré sempre, quan els seus (del seu partit) li van dir «què fas?, aquest no és dels nostros!» I ell els hi va contestar: «no el proposo per que sigui o no sigui dels nostros, sinó perquè crec que pot fer una bona feina». Gràcies, Pere Pons Vidal! Com també gràcies a tots el batlles que el van precedir o succeir, Francisco Pons Olives (q.e.p.d), Heribert Anglada Tudurí, Miquel Pons Victory, Llorenç Carretero Tudurí i a l'actual Batlle Cristóbal Coll Alcina, i a tots els regidors de l'Ajuntament de Sant Lluís que amb el vostre reconeixement renovareu la vostra confiança amb la meva persona. Gràcies a tots!
Com no, dono les gràcies també a tots amb qui en aquests anys hem treballat junts, i m'heu ajudat en la feina de cada dia, com és l'anterior secretària del Jutjat Nuria Adrián, Toni Seguí (que també ha estat 22 anys jutge de pau substitut), Biel Tudurí (secretari substitut), Toñi, Mercedes, a la nova secretària del Jutjat, Lina Pons, als jutges dels Jutjats de 1ª Instància de Maó, a la Sra. Valle del Registre Civil de Maó, i a la Policia Local de Sant Lluís, que sempre ha estat a punt per ajudar-me.
En aquests anys he après moltes coses i he viscut moltes vivències. He pogut comprovar del ser humà la seva saviesa o l'estupidesa, la bondat o la maldat, l'arrogància o la humilitat, la solidaritat o la indiferència, l'avarícia o la generositat. He viscut dies alegres i dies de tristesa davant fets que me quedaran per sempre gravats a la meva memòria, com moments de satisfacció i altres estones de decepció. He pogut comprovar con la legalitat no és sempre sinònim de just.
Vull aprofitar en el meu acomiadament per dir a totes aquelles persones que hagi pogut decebre amb les meves actuacions o decisions, que ho sent molt. Totes les persones en les nostres decisions algunes vegades encertem i altres errem. Així som els homes!
Per acabar voldria tenir un record per a tots els anteriors santlluïssers que me van precedir en el càrrec des d'allà per l'any 1904 quan Sant Lluís va ser declarat municipi independent. Una memòria a totes aquestes persones que van dedicar estones de la seva vida ha exercir el càrrec de jutge municipal o de pau de Sant Lluís.
He cercat en els documents i llibres històrics del municipi quins han estat aquestes persones, que moltes d'elles ja no estan entre nosaltres. Són aquests santlluïssers:
Francisco Tudurí Carreras (1904-1907), Antonio Sintes Mercadal (1908-1911), Pedro Mestre Hernández( 1912-1915), Pedro Cardona Tudurí (1916-1923 / 1930-1931), Gabriel Orfila Olives (1924-1930), José Sintes Cardona (1931-1934/1938- 1939), Alfredo Casteyo Borrás (1934-1937), Juan Carreras Villalonga (1937), José Mª Quevedo Saborido (1939-1941), Antonio Seguí Mercadal (1941-1944), Benito Carreras Portella (1944-1960), Pedro Carreras Pons (1960-1965), Antonio Anglés Pons (1966-1970), Pedro Victory Pons (1970-1976), Guillermo Orfila Gomila (1976-1977), Adolfo García Ríos (1977-1982), José Mª Gornés Cardona (1982-1983), Guillermo Pons Coll (1983-1984) y Antonio Pons Salom (1984-1991).
Tot té un principi i tot té un final. Com diu l'escriptor Paulo Coelho: «Sempre hi ha que saber quan una etapa arriba al seu final. Tancant cicles, tancant portes, acabant capítols; no importa el nom que li donem, el que importa és deixar en el passat els moments de la vida que ja s'han acabat».
Per acabar vull desitjar sort i ventura a la nova jutgessa de pau. Fins sempre.
