La ‘deriva’ menorquina

Valorar:

Ho han novel·lat magistralment Rafael Chirbes («Crematorio», «En la orilla»...) i Esperança Camps («Col·lecció particular»), referint-ho a la societat de la costa valenciana -però també es podia aplicar a la de qualsevol altre territori 'balearitzat'-  i, en general, ho sintetitzava molt bé Juan Goytisolo en un article, 'La destrucción del paisaje', a «El País»(10/8/14): «La necesaria transformación de nuestras anticuadas estructuras económicas a fin de procurar una vida digna a sus habitantes se llevó a cabo con disparatada premura. El culto al hormigón y al dinero fácil unido a la falta de planes de desarrollo sostenible adaptados a la configuración del paisaje y a la incultura de los promotores y de la clase política asociada a ellos cuajaron en un agobiador panorama de ladrillo y una grotesca ostentación de nuevo rico». Tot ha abocat a un horitzó de buidor desolada, la cobdícia d'uns i la prepotència d'altres en la seua llosca concepció del progrés. Sembla, però, que no n'aprenen la lliçó els somniadors folls de la Marca España. 

Jared Diamond, a «El colapso», explica com va desaparèixer la civilització de l'illa de Pasqua. Va ser per un procés de desforestació que va suprimir tota possibilitat de supervivència. Però allò més sorprenent és que els nadius d'aquella illa del Pacífic sabien que la desforestació els duia al col·lapse i, tanmateix, no van ser capaços de deixar de tallar els pocs arbres que els quedaven. Els necessitaven per oferir-los als déus que els havien de tornar als temps mítics de frondositat i riquesa. És fàcil concloure que, travessats un certs límits, algunes societats no són capaces d'aturar aquests processos d'autodestrucció. El llibre de Diamond em fa pensar en una altra illa, la que trepitgen alguns i en què molts hi maldam de viure. L'illa de Menorca.

Sovint les mirades dels altres són molt necessàries per superar les nostres pròpies inèrcies o els nostres prejudicis. Per açò és d'agrair que persones que no viuen aquí més que temporalment i que ens coneixen bé, vulguin plasmar per escrit la seua mirada crítica, mostrant així que estimen l'illa. Són molts els qui han manifestat la seua opinió per advertir-nos - des dels seus coneixements, solvència i experiència-  dels perills que tenim i de com evitar disbarats. Per no esmentar persones més properes (però prou conegudes) ho han fet Joaquim Coello en general sobre les polítiques portuàries, Antoni Gomila sobre l'ensenyament de llengües, Valeriano Bozal sobre els valors estètics i paisatgístics, Rafael Suñol («Carta abierta al general Luis Alejandre», MENORCA , 12/8/14) sobre el tema de del model territorial i les rotondes de la carretera Maó-Alaior («así  no se estimula el crecimiento, deshacer las malas decisiones es mucho más costoso», etc.). Per cert que aquest senyor es basa en l'opinió d'experts urbanistes i en mobilitat, que consideraven el projecte «clarament inadaptat per a Menorca» a les jornades del Cercle d'Economia de Menorca el 3 d'agost de l'any passat.

Torra-li faves! De fet, cada estiu, d'ençà d'anys, personatges notables ens vénen a dir coses més o manco assenyades en tertúlies municipals a la fresca, a debats d'estiu de l'IME, a Fòrums com el de l'illa del Rei, a jornades del Cercle d'Economia... A la pràctica, però, quina atenció mereixen dels nostres governants? Com es tradueixen els criteris en plans, projectes i execucions? A la vista dels resultats, hom no pot abandonar l'escepticisme. Més enllà de les notes de societat, alguns articles a la premsa i qualque anècdota per a les hemeroteques, passen les calors d'estiu, l'hivern congela les idees i vénen les tramuntanades a endur-se'n els millors propòsits. Llavors, tot continua més o manco igual. D'açò es podria dir la nostra deriva cap al mateix pan cuit. És la deriva menorquina, si em permeten empenyorar el concepte centralista/ nacionalista del mot «deriva», que ells gasten per refregar el «procés sobiranista» de Catalunya.

Joan F. López Casasnovas
Ciutadella

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

miquel pons
Hace más de 6 año

Manco frustració escadussera, més pedagogia i conscienciació i, sobretot, votar amb civisme predominant! Tot el demés és, de moment, estirar-se els cabells davant el mirall de la realitat dominant.

Valoración:0menosmas

ciutadallenca
Hace más de 6 año

Tiene más razón que un santo,pero por desgracia no aprendemos.

Valoración:-1menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1