Carta de los lectores

Ciutadella: ‘La ciudad sin ley’

|

Valorar:

Permeteu-me fer ús d'aquest títol per a exposar-vos la meva experiència d'anar per Ciutadella i comprovar certes accions incíviques que afecten a la bona convivència entre tots nosaltres. No és que no hi hagi lleis, sinó que aquestes hi són, però és necessari complir-les.

Per motius de salut visual no puc tenir el carnet de cotxe, així que, la majoria dels meus desplaçaments els faig a peu. Ciutadella és un poble que és encantador per poder passejar i anar d'un lloc a un altre a peu. Però... aquí ve la meva trista experiència de veure diàriament accions que trenquen aquest encant i us vull fer partíceps d'açò. Només us faré cinc cèntims perqué sinó hauria de demanar al Diari MENORCA fer una secció exclusiva per desenvolupar una explicació més extensa i detallada.

Només us contaré dos dies i el què em va passar. Anant caminant al meu lloc de treball, arribo fins la zona del Cementeri i, abans de passar pel pas de peatons que hi ha just al davant, em trobo que dues motos de gran cilindrada (com tenien molta pressa i el cotxe del davant els hi molestava) accedeixen al carril de la perimetral reservat als autobusos i, com si fos un circuit de Montmeló, en un instant i a tota velocitat (crec que només es pot anar a 40 km hora) arriben a la rodona que hi ha a l'altre extrem de la perimetral, és a dir... accés de velocitat i circular per una zona reservada! De tornada del meu treball, em trobo amb dos ciclistes que passen per sobre el pas de peatons que hi ha al davant del Cementiri quan l'ordenança diu que els conductors de les bicicletes han de circular a peu empenyent el seu vehicle quan aquests passen per un pas de vianants si aquest no està habilitat perquè es pugui passar sobre aquest vehicle. I aquí no acaba tot, quan aquests dos arriben a l'altra banda del pas de peatons, continuen per sobre la vorera, una vorera que amb prou feines hi pot passar una persona. Unes passes més enfora, quan arribo davant la Sala Multifuncional i en plena hora punta de finalització de les classes d'escoles i instituts, sóc testimoni d'infinitat de motocicles de tot tipus de cilindrada que avancen sense cap mirament a altres motos i cotxes passant per sobre la doble línia contínua, grups de bicicletes enmig quan hi ha un carril velo habilitat per a ells,...

Un altre dia de la meva vida de peató. El capvespre, just a la rodona que dóna accés al Carrer Degollador, em trobo una dona que, per no voler fer tota la rodona amb la seva velo, tota tranquil·la es posa a sobre d'aquesta, passa part de la rodona contra direcció i accedeix a l'esmentat carrer. Finalitzant el dia i després d'haver assistit a una reunió em trobo a la Plaça d'Artruix. Allà un ciclista, que va identificat pel distintiu que porta la seva roba com a membre d'una organització humanitària d'àmbit internacional, surt del carrer Portal d'Artruix, passa per sobre el primer pas de peatons (sense baixar), arriba fins el segon pas de peatons de la Contramurada (sense baixar), va per sobre la vorera (quan hi ha un carril velo just be al seu costat) i, per acabar de fer el quadre, aquest ciclista accedeix contradirecció al carrer Josep Salord i Farnés.

Des d'aquí vull fer una crida a la responsabilitat. Som una societat i, com a tal, hem de respectar-nos i també complir les normes de circulació, tant aquells que aneu en un vehicle com els qui anem a peu. Gràcies a tothom per haver llegit aquest escrit, esper que serveixi perquè tots prenguem nota i, a partir d'ara, la convivència viària sigui més fàcil.