Eladi Saura. Barcelona08/05/15 0:00
TW

No fa gaires dies em vaig entretenir escrivint el text d'una carta inspirada en les epístoles del Nou Testament bíblic, però de contingut completament diferent a les de Sant Pau i altres difusors del cristianisme. Aquesta meva carta o epístola, redactada mig en broma i destinada a tots aquells que formen part de la plantilla del MENORCA, ha estat llegida també per altres persones, entre les quals un amic alaiorenc prou conegut en el món de la cultura menorquina perquè jo ara li hagi de fer propaganda aquí. L'amic em va fer veure que no era prou correcte allò que jo deia a la meva epístola sobre la gran quantitat de gent, molt sovint d'un nivell cultural ben baix, vinguda de terres llunyanes a la nostra Illa per a ocupar-hi llocs de treball de baixa productivitat i també baixa remuneració. Els comentaris del meu amic, que considerava que aquests immigrants no «substituïen» (mot que jo emprava en el meu escrit) laboralment els universitaris menorquins que deixen l'Illa per a anar-se'n a treballar fora, em van fer veure que es prestava a confusió la forma com jo havia redactat les línies amb què ell estava en desacord. Per aquest motiu, jo voldria ara des del MENORCA deixar ben clar el que pens sobre aquesta substitució, falsa des d'un punt de vista laboral però no del tot des del demogràfic.

Si l'economia menorquina no hagués derivat cap al turisme de masses, no haurien fet tanta falta aquests milers de cambrers, senyores que fan llits i gent que s'ocupa de feines semblants, de baixa productivitat. Si Menorca tingués una economia en què la indústria pesés més, o la nostra Illa fos seu més o menys important d'institucions universitàries, o es dediqués a activitats diguem-ne similars, molts dels nostres joves amb un alt nivell d'estudis -una bona part dels quals, a més de treballar, deuen comprar llibres i obres d'art, anar a concerts, etc., etc.- no haurien d'haver emigrat. Al mateix temps, si no hi hagués tants llocs de treball de baixa qualitat econòmica creats per l'activitat turística, seria, lògicament, menor el tant per cent que representa dintre de la població menorquina aquesta mà d'obra poc qualificada i poc culta que els ocupa. Tot sigui dit sense voler faltar al respecte que es mereixen tants treballadors que, sols o amb la família, van establir-se a la nostra Illa per a fer-hi feines que durant anys molts menorquins no han volgut ni per a ells ni per als seus fills.

Això era el que volia donar a entendre -sense aconseguir-ho, llàstima!- quan vaig escriure que menorquins d'un nivell cultural més aviat alt eren poc o molt substituïts -hi hauria d'haver afegit «demogràficament», és clar, per gent d'un nivell d'estudis considerablement inferior.