S’han d’il·luminar els monuments talaiòtics?

|

Valorar:

Diverses persones s'han interessat últimament per les intencions del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca pel que fa a la il·luminació dels monuments de la cultura talaiòtica. Supòs que les notícies sobre la destrucció o robatori d'alguns d'aquests punts de llum hi té alguna cosa a veure amb la reiteració d'aquest interès. Fins ara hem respost directament a qui ens ho ha demanat, però tractant-se d'una actuació en l'espai públic, i per tant d'interès general, m'ha semblat oportú donar explicacions a través d'aquest escrit.

La il·luminació d'alguns monuments de la Menorca Talaiòtica va ser una iniciativa de l'anterior equip de govern del Consell. La primera instal·lació d'aquestes característiques es va posar a la Taula de Binissafullet l'any 2012. Dos anys més tard es va il·luminar el Talaiot de Torelló, i enguany s'hi han afegit Montefí i Trepucó.

Malauradament, dues d'aquestes instal·lacions ja han sofert desperfectes. L'estiu passat, un accident de trànsit va provocar la destrucció del focus de Binissafullet. I el mes de novembre, encara no fa un mes, uns lladres van robar tots els aparells que il·luminaven el poblat de Trepucó: els tres focus, una bateria i les plaques fotovoltaiques. Es tracta d'uns fets lamentables que, tanmateix, ens obliguen a demanar-nos si val la pena mantenir aquesta línia d'actuació. La nostra resposta és que no, pels motius que explicaré tot seguit.

En primer lloc, la instal·lació d'aquests dispositius representa una despesa important. La il·luminació de quatre jaciments esmentats li ha costat al Consell insular un total de 36.093,12 euros. És cert que els aparells instal·lats s'alimenten amb energia fotovoltaica, i que per tant no hi ha un cost de subministrament energètic afegit, però la sola instal·lació ja representa una despesa considerable.

Durant els últims anys el Departament de Cultura havia retallat el pressupost destinat a excavacions arqueològiques, i havia eliminat totalment les ajudes als treballs d'investigació històrico-arqueològica i a la restauració de béns patrimonials. La destinació de més de trenta-sis mil euros a una pura operació d'estètica que no afegeix res a la conservació del patrimoni ens sembla una contradicció, una equivocació greu en les prioritats de despesa. La Menorca Talaiòtica és candidata a Patrimoni Mundial, i el primer que exigeix la UNESCO és un esforç primordial dedicat a la conservació, el manteniment i la recuperació.

En segon lloc, si en només mig any ja s'ha de reposar la il·luminació de dos monuments pels danys ocasionats de manera fortuïta o intencionada, resulta obvi que, com més en tinguéssim, més hi hauríem de gastar cada any.

Finalment, també ens sembla qüestionable que el cel nocturn de Menorca hagi d'incrementar la contaminació lumínica. L'any 2007, a instàncies de la Fundació Starlight, la UNESCO i altres organismes internacionals van aprovar la «Declaració sobre la defensa del cel nocturn», que en el seu primer punt diu: «El dret a un cel nocturn no contaminat que permeti gaudir de la contemplació del firmament, s'ha de considerar com un dret inalienable de la Humanitat, equiparable a la resta dels drets ambientals, socials i culturals». En aquesta declaració, a més, es demanava al Programa MaB de la UNESCO que la protecció del cel nocturn sigui una línia d'acció de les Reserves de la Biosfera. En una illa com Menorca, que és Reserva de la Biosfera, no té sentit dur a terme actuacions que vagin en sentit contrari. De fet, en l'actualitat el Consell insular està estudiant la possibilitat que Menorca sigui declarada «Destí Turístic Starlight», una denominació de qualitat atorgada per la Fundació Starlight que afegeix valor a la qualitat ambiental i que pot actuar com atractiu del tipus de turisme pel qual Menorca competeix en l'escena nacional i internacional.

En definitiva, hi sobren els motius que recomanen no continuar amb la il·luminació de més jaciments talaiòtics, i no reposar les instal·lacions que sofreixin danys. En aquesta nova etapa volem donar la màxima importància i dedicar tots els recursos econòmics possibles a la protecció, conservació, investigació, difusió, neteja i manteniment del nostre ric patrimoni arqueològic.

Crec que aquesta aposta, que es concreta amb un important en el nou pressupost del Consell insular per a l'any 2016, és el millor aval a la credibilitat del projecte de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial.


Miquel Àngel Maria
Conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca