Cartas del lector

Record pòstum d’en Joan Juanico Petrus

|

Valorar:

El passat dimarts dematí  dia 16, em van donar la mala notícia de la sobtada mort  del bon amic i ciutadà Joan Juanico,  aquí conegut popularment com en Joan Silverio, (aquest sobrenom li ve del seu avi que el  nom de pila era el mateix,  qui va tenir tres fills que varen ésser els que muntaren l'important fàbrica de calçat d'home a Alaior «Calzados Juanico, S.L.», amb uns 150 treballadors, que també se la coneixia com a cas Silverios).

En Joan va superar les primeres dolències internat a la U.C.I de l'Hospital Mateu Orfila, que després d'ésser intervingut a Palma, sorprenentment el seu cor va deixar de bategar. Es dóna la circumstància que en Joan el conec des de la infància,  en que jo treballava d'administratiu a l'empresa, i ell era el segon fill del mestre Antoni, després del major Gabriel (+) i el menor també Antoni (metge), i quant venia per l'oficina ja se'l veia un al·lot intel·ligent i espavilat, que després es va graduar amb  estudis a dins el ram turístic i financer, obtenint unes brillants qualificacions,  qui li permeteren desenvolupar importants càrrecs en el sector de la gran  banca, i finalment en el sector turístic com  a gerent d'Ashome durant 35 anys fins que en fa dos  es va retirar.

Ell a més a més d'ésser una persona honesta molt ben preparada, tenia les dots de la intuïció, dialogant, responsable i treballador amb visió de futur, el que li va permetre afrontar correctament l'expansió dels primers anys difícils del desenvolupament turístic de Menorca a traves de la patronal hotelera. Malgrat viure a Maó, sempre va conservar els vincles familiars i amistosos del seu poble natal d'Alaior, a on assíduament s'el podria trobar compartint algunes tertúlies junt  amb les seves amistats, que ara per desgràcia, quan tindria més temps lliure durant la seva jubilació ja no podrà gaudir. Repiquen la seva viuda Maribel, fills Joan, Carles i Laura, neta Blanca, germà Antoni, germanes polítiques Carme i Antònia,  nebots, cosins  i demés família, el més sincer condol a la vegada que el tindré present en la plegaria E.P.D.