Cartas del lector

El curiós incident de la cabra en un capvespre d’estiu

|

Valorar:

Passejant pel Camí de Cavalls, a prop de Cala Tirant, em vaig trobar dijous capvespre una cabra negra adulta estesa a terra. Respirava acceleradament, amb escuma a la boca i les potes tremoloses. De tant en tant deixava anar uns brams que feien esgarrifar. Per la seva panxa voluminosa vaig deduir que estava encinta i que el part se li havia complicat. Aviat, però, van aparèixer dos homes i em van explicar que el torment de l'animal no tenia res a veure amb el part. Feia dues hores que l'havien vist i li havien trobat un forat al coll, causat segurament per un tret. Finalment, mentre decidíem què fer per a l'animal, el seu patiment va acabar, després d'hores senceres d'agonia.

La presència de cabres suposadament salvatges als entorns d'algunes urbanitzacions de les platges nord de Menorca no és cap novetat. Probablement, van arribar abans elles que no els estiuejants de Las Sabinas (Cala Tirant). Per a alguns veïns és bonic veure les cabres aproximar-se al conjunt dels apartaments, ja que les consideren un símbol vivent del patrimoni natural de l'Illa. Altres, en canvi, les veuen com una espècie invasiva en creixement, que es menja les plantes dels seus jardins i deixa femta a les zones comunitàries.

Arran de les queixes d'alguns veïns, l'Ajuntament des Mercadal ha ideat unes trampes que s'han demostrat efectives, alhora que no causen cap mal als animals. Un cop dins de les tanques que s'han instal·lat, les cabres ja no en poden sortir fins que algú no se les endu. Pel que sembla, però, des de fa unes setmanes ja no entraven a les trampes i continuen apareixent pels apartaments, complementant la seva dieta habitual amb les plantes decoratives dels jardins de la urbanització.

No és cap secret que un veí, cansat de les destrosses dels bòvids, es va proveir d'una escopeta gran d'aire comprimit. Se l'ha vist algun vespre disparant des de la terrassa de casa seva i, com a resultat, s'ha trobat fa pocs dies un cabrit amb una ferida a la pota que, sortosament, i gràcies a les cures d'uns veïns solidaris, s'ha pogut salvar.

Encara que no hi ha proves concluents, resta fora de dubte que la cabra que em vaig trobar a pocs metres de Las Sabinas pot haver estat víctima de la mateixa escopeta que va ferir el cabrit. Sigui qui sigui l'autor, m'agradaria saber si s'ha parat a pensar en el torment que ha portat la cabra a una mala i injusta mort. Resoldre petits problemes com aquest amb trets i posar en perill, de passada, la seguretat de les persones que passegen o els infants que juguen pels entorns de la urbanització, a més a més de ser un acte delictiu, demostra un sadisme desmesurat.

Amb aquestes línies vull denunciar, per una banda, la prepotència d'alguns, que creuen que cap llei de la humanitat o de la natura no ha d'interferir al seu benestar i, per altra banda, la passivitat d'altres que, amb la seva inacció, no fan altra cosa que atorgar més impunitat a determinats actes egoistes, mesquins i fins i tot perillosos. Tant de bo la mort d'aquesta desgraciada cabra no sigui en va i serveixi per trobar una solució pacífica, civilitzada i segura a un problema que podria acabar molt malament.