Festes i Junta de Caixers

|

Valorar:

Aquest escrit no vol fer política, és tracta d'una reflexió jurídica elemental, que no vol ésser impertinent amb ningú.

He llegit (i repassat) el comunicat de la Junta de Caixers, i Govern municipal mahonès, publicat el 5-9-2016, amb motiu dels embulls que s'han originat per mor de negar a uns cavallers mahonesos la participació en la colcada de les festes d'enguany.

L'escrit que han donat a conéixer està ben fet, ben redactat, clarificador, amb una moderada contundència, i dona llum sobre el pensament marxista dels actuals membres de la Junta de Caixers. No passa res, tothom té llibertat de pensament, sense descuidar la millor formació per a la pròpia consciència.

Així les coses, els autors ens han avisat bellament que hi ha un rerefons econòmic comercial i les pertinents enveges.

També, els membres de la Junta de Caixers, amb tota sinceritat, influïts pel materialisme històric, ens volen presentar un concepte de «tradició» falsificat. Les virtuts humanes pròpies dels cavallers menorquins de sempre ja no hi importen tant. Per ells -ho han escrit clar i llampant- l'element principal és el cavall de festa; la persona del cavaller ja no compta. Envers això, la tradició ben tradicional posar el seu èmfasi (no, en el xalar egoista del qui monta), sinó en la saviesa i generositat del cavaller que sap manar el cavall a la música, que el dur ben col·locat per repartir alegria als qui guaiten, que vol ser solidari amb els companys, cerca estalonar mútuament a tots, disculpa si a un no li va tant bé, no oblida que tothom té família i amics, vol consolar al trist, i cercar la unió més que no la divisió.

Un tercer punt que -si no és molèstia- voldria anotar sobre el comunicat que ens han proporcionat al uníson Junta i Govern, és la manera com han estalviat tots els recursos que la «tradició autèntica» guarda per resoldre -amb elegància jurídica- les situacions enutjoses. 1) Convé tenir present que la Junta no era unànime en fastidiar els cavallers apartats; idò in dubio pro reo. 2) Esteim davant un cas, on allò més recomanable seria un indult. 3) Sempre es pot consultar un assessor per exercir convenientment l'epiqueia sentit de equitat.

No me voldria allargar. La Junta de Caixers no podia engegar la maquinària de refusar inscripcions, si no tenia registrada una acusació formal que presenti testimonis (amb nom i llinatges) que puguin confirmar que ells eren presents -aquell dia- a Mancor de la Vall, i que pel que van veure, per la durada cronomètrica de l'estona, pel carrer on es va fer, i per l'actuació dels joves mancorins allò s'hauria de considerar probablement com un jaleo simulat. 4) On estan aquests testimonis denunciadors?.

És importantíssim (al manco per un servidor) avisar que la teoria de que no hi ha d'haver jaleos a Mallorca – per què alguns menorquins estan gelosos, i més que super gelosos- és un tema opinable, amb la millora consideració per tothom.

No me vull ficar en política. És un pensament jurídic arrel de la topada de la cultura materialista amb l'humanística europea d'arrels romanes, jueves i cristianes.

Una cordial salutació a tothom –també als qui pensin diferent- , i la meva solidaritat catòlica amb els més pobres, amb els malalts, amb els cavallers mahonesos intencionadament amargats per l'Ajuntament.

Mateu Seguí de Vidal
Llicenciat en Dret. Afeccionat a la hípica
Alaior