TW

En un capítol de la sèrie «House», un pacient es queixava de la falta d'empatia del doctor. La resposta va ser «Vostè què vol, un metge que li agafa la mà mentre es mor o un metge que no se'l miri a la cara i el curi?».

Ahir en el pregó de Sant Lluís vàrem veure l'altra cara del doctor House, el doctor Soler, que parafrasejant a Voltaire deia que s'ha d'escoltar el pacient, que li expliqui la seva vida, les seves pors i preocupacions i així els mecanismes autocuratius del cós aniran fent la seva feina. Crec que afortunadament des de Voltaire la medicina ha avançat molt, i que les seves teories ja són obsoletes, que ara hi ha molts avenços que salven moltes vides, però si el metge que t'atén està en contra de la indústria farmacèutica, malament ho tenen els pacients.

Després d'escoltar això vaig pensar en el meu cas, ja que el dia 22 de febrer d'enguany vaig anar a urgències a la Policlínica de Maó, doncs havia perdut la sensibilitat en una mà. Quan el doctor Vega, al cap de pocs minuts d'arribar em va visitar, el símptoma ja havia desaparegut. El doctor Vega afortunadament no em va agafar de la mà i em va fer de psicòleg, tal com diu el doctor Soler, sinó que em va enviar a fer un Tac cranial d'on va sortir un tumor al cervell. Tot el que ha vingut després s'ho poden imaginar, trasllat a Palma a on se'm detecta un altre tumor en un pulmó, el primari, tot per sort en un estat molt inicial, gràcies una vegada més a un doctor més semblant en House, que en vers d'agafar-me la mà, escoltar-me una bona estona i enviar-me a casa, va saber detectar, pel que li vaig explicar en cinc minuts, la possibilitat d'alguna cosa greu.

Han passat sis mesos, tres operacions i una quimio, estic bé, sembla que tot s'ha superat, ja que es va agafar a temps, ara estic a l'espera de Tacs i analítiques per finals de setembre per acabar-ho de confirmar.

Avui encara més penso en la sort que vaig tenir de trobar un metge que creu amb els avenços de la medicina i sap detectar per un símptoma, una malaltia greu, i no dels que t'agafen la mà, t'escolten i deixen que la naturalesa vagi fent la seva feina, perquè si n'hagués trobat un d'aquest, que per sort, no ni han gaires, avui segurament no podria escriure això.

Aprofito per donar les gràcies a totes les persones que m'han atès aquí a Menorca i a Palma, pel seu tracte humà, i per la seva professionalitat, ho faré més endavant en més detall. Diré també que el doctor Vega és molt més amable i empàtic que en House. Gràcies doctor, una vegada més per la seva professionalitat que m'ha permès estar encara el món dels vius.

  • Rosa Giró Fontanillas
  • Sant Lluís