Les associacions de mares i pares sotasignants volem denunciar públicament la realitat que patim les famílies d’alumnes que cursen Educació Infantil i Primària des que s’inicià la pandèmia. I és que, arran de les successives onades de covid-19, i a causa de la manca de coordinació, adequació i coherència de les mesures adoptades per les diferents institucions competents, les famílies ens hem vist obligades a fer front a situacions insostenibles que avui volem donar a conèixer a través dels mitjans de comunicació.
Des de la vacunació massiva de la població aquest passat estiu els protocols de confinament han anat canviant de manera que, actualment, les persones vacunades, si han estat contacte estret d’un positiu, no s’han de confinar, sinó extremar les mesures de seguretat, evitar la vida social i sotmetre’s a les diferents PCR. Això implica, per tant, poder continuar treballant i no paralitzar l’economia. I problema resolt. Però no, per a les famílies amb fills i filles escolaritzats a Infantil i Primària comença el problema.
L’augment de casos positius de covid-19 en les darreres setmanes està obligant a confinar diàriament aules senceres, especialment a la zona del llevant de Menorca. Aquests alumnes, menors de 12 anys, i per tant no vacunats, han de complir amb el protocol que s’indiqui en aquell moment per a les persones no vacunades (a vegades 10 dies de confinament amb les respectives PCR al principi i al final, altres només una única PCR, etc). I, a més, de manera imprevisible: un matí o un capvespre qualsevol, de cop i sense esperar-ho, telefonen de l’escola per informar-te que el teu/va fill/a està confinat/da i no pot tornar a l’escola fins passats els 10 dies reglamentaris (açò en els millor dels casos). I és en aquest moment quan s’obre un ventall de possibilitats/problemàtiques que cada família ha de fer front com bonament pot i sense cap tipus de dret o cobertura legal per part de l’Administració. Així, hi ha famílies que s’han de demanar dies sense sou per estar a casa amb la criatura o criatures confinades (sí, a vegades amb més d’una); o teletreballar amb el que suposa fer-ho amb algun petit per casa; o canviar els dies de vacances pels de confinament; o aturar l’activitat laboral o tancar el negoci si ets autònom/a. I encara més: famílies que han de pregar una baixa al metge de capçalera per poder quedar a casa cuidant del menor confinat; o famílies monoparentals que es veuen obligades a deixar les criatures amb els avis o altres familiars sabent el risc que això suposa; o deixar l’infant o infants petits sols a casa (sí, sols a casa perquè no els poden deixar amb ningú); o famílies que… Sí, les situacions són interminables i les solucions moltes vegades surrealistes. I és precisament per açò que a hores d’ara les famílies estem atemorides, no tant pel virus com sí pels confinaments a les escoles. Imaginau: a hores d’ara (darrera setmana de novembre) hi ha, als municipis de Maó, Sant Lluís, es Castell i Alaior, més de 10 grups d’Infantil i Primària confinats. Així, i posant per cas que en cada classe hi hagi una mitjana de 20 alumnes, estem parlant de 200 famílies afectades durant la mateixa setmana només a la zona de llevant. Fàcil deduir que la situació és desesperant.
Per altra banda, volem recordar que els fillets i les famílies hem complert amb la normativa establerta des del principi de la pandèmia: recordem que els menors van ser un dels pocs col·lectius que no van poder sortir al carrer sota cap concepte durant els primers mesos de pandèmia, són l’únic col·lectiu obligat a portar mascareta a l’aire lliure -a les estones de pati- i ho fan contents i sense queixar-se… Emperò fins aquí: les famílies ja no podem assumir més responsabilitats, responsabilitats que no són nostres. Així, és per tots aquests motius que el col·lectiu de mares i pares representats en les diferents associacions sotasignants considerem que és necessària i extremadament urgent que les diferents administracions i institucions públiques adoptin mesures eficaces, realistes i palpables -més enllà de la campanya de vacunació als infants- ja que la situació, lluny de millorar, està empitjorant dia a dia: quants infants no hi ha que ja han estat confinats dues o més vegades.
Per tant, sol·licitem:
1- Que es reforci el sistema sanitari (especialment els serveis d’UVACs i laboratoris que estan saturats) des del primer moment en què els casos positius comencen a pujar de manera que les proves PCR es puguin fer en la major brevetat possible i no s’hagin d’endarrerir per la saturació del sistema. Sabem que en nombroses ocasions es fan les PCR massa tard o, directament 10 dies després de d’haver confinat el grup. De manera que això pot provocar més contagis (dels propis convivents que continuen «fent vida normal»), més descontrol i, per extensió, que hi hagi més grups confinats.
2- Que s’agilitzi la comunicació a les famílies dels resultats de les PCR, fent ús dels sistemes informàtics implantats que no funcionen al 100%, de manera que si un alumne és negatiu en la segona PCR, al dia següent pugui anar ja a escola enlloc d’allargar el confinament durant un o dos dies més.
3- Que s’estableixi un protocol d’actuació conjunt i igualitari per a totes les escoles i que alliberi els equips directius de responsabilitats que no són seves, ja que no són especialistes ni experts en gestió de pandèmies, i que les administracions educatives i sanitàries assumeixin la responsabilitat que els pertoca i elaborin un pla d’actuació únic en base al qual totes les famílies, independentment de l’escola on van els seus fills/es, puguin saber a què s’han d’atendre. I és que és incomprensible i del tot desconcertant que a una escola cofinin a contactes estrets i als germans d’aquests i a altres escoles no; que en algunes escoles confinin la mestra del grup i en altres no; que en alguns casos es deixi triar a les famílies si fer dues PCR o fer 10 dies de confinament.
4- Que s’aprovin mesures econòmiques compensatòries per a les famílies que no poden anar a treballar perquè s’han de quedar cuidant d’algun fill/a confinat, o bé per a les empreses que afavoreixin permisos especials als seus treballadors en motiu dels confinaments. Pensam que si s’han aprovat mesures econòmiques per a ajudar a sectors perjudicats durant la pandèmia (ERTO), per ajudar al sector comercial i de la restauració (ajuts econòmics dels ajuntaments i del Consell insular de Menorca), per contribuir al foment del consum (bons turístics, vals comercials…)..., per quin motiu ningú es fa càrrec del greu problema que suposa per a les famílies que els confinin els fills/es? Per què nosaltres sí que ho hem de pagar de la nostra butxaca?
Al llarg d’aquest any i mig les administracions ens han demanat responsabilitat públicament i de manera privada a través de cartes al Gestib. I creiem que ho hem estat, de responsables, igual que fa estona que sabem que la conciliació familiar és una matèria pendent, que qui vol conciliar ho ha de pagar de la seva butxaca (reduccions horàries, escoles matineres i menjador). Això d’ara, però, ja no ho podem assumir. Les famílies ja hem complert amb escreix. Per açò, ara som les famílies que demanam responsabilitat a totes les institucions i administracions públiques competents (ajuntaments, Consell insular de Menorca i Govern balear) perquè es posin d’acord i ens donin una solució ja. És tan urgent com desesperant.
APIMA CEIP Sa Garriga
APIMA CEIP Mare de Déu del Carme
AMPA IES Pasqual Calbó i Caldés
APIMA EI Es Passerells
AMPA Francesc d’Albranca i EI Es Xibit
APIMA CEIP Tramuntana
AMPA CEIP Maria Lluïsa Serra
APIMA CEIP Mare de Déu de Gràcia
APIMA CEIP Antoni Juan Alemany
APIMA EI Es Busquerets
APIMA CEIP Sa Graduada
APIMA EI Sant Climent
APIMA CEIP Doctor Comas
APIMA IES cap de llevant
APIMA CEIP Sant Lluís
APIMA CC Sant Josep
