Per què aquest títol? Molt senzill.
Fa anys que la nostra família ha estat en silenci però ara toca dir públicament i demostrar si es compleix el lema de Creu Roja «Cada vegada més a prop de les persones».
En Toni Febrer Sintes, expresident de Creu Roja Ciutadella durant anys però que durant molts més va col·laborar de forma totalment altruista amb aquesta entitat en diferents funcions: administració, secretaria... i finalment president. Entre altres funcions anava casa per casa per ajudar a les persones que no es podien valer per elles mateixes i tornava a casa (a vegades tard i sense poder dinar amb nosaltres) amb mal d’espatlla per no haver fet els moviments correctes (hem de recordar que aquell temps no hi havia cursets ni formació per aquestes coses, tot era fet des del propi sentiment i estimació). No era un professional com avui en dia es demana però ho feia de tot cor, un autèntic professional del cor. Quants anys va estar dalt aquella torre de l’hort dels Arguimbau controlant els Jocs des Pla fins que, per edat es va veure obligat a no poder seguir? Però cada any tenia el seu gran premi de rebre un gest senzill de confirmació de que tot havia anat bé per part del fabioler, amb el seu dit polze cap amunt quan passava per davant la torre o les fecilitacions per part de l’Ajuntament de torn quan s’apropava a l’entarimat des Pla després de finalitzar els jocs.
Com a persona compromesa amb la societat duia a la pràctica el lema d’ajudar als més necessitats sense límits, horaris, sense rebre res econòmicament. Sense esperar premis, homenatges, reconeixements... i així va ser per a ell. I així va partir de Creu Roja Ciutadella... o pitjor.
Ara li ha arribat malauradament el moment que necessita més que mai l’ajut d’aquella entitat que va ser la seva segona casa, la seva segona família, durant molts anys, que tant va donar amb l’única recompensa d’un somriure, d’un «gràcies», de tornar a casa fet pols però amb la satisfacció d’haver fet una bona feina.
Tot allò que ha ofert a aquella entitat s’ha tornat amb la frase freda, burocràtica i neutre: «Ens sap greu però no ho podem fer». Ara tot té sentit. El nostre pare va partir d’aquesta entitat per la porta del darrere per tot allò (que no es pot dir aquí) que li varen fer, el varen anul·lar totalment des de Palma i des de Ciutadella anb l’excusa que tot arribava de més amunt (com ara). Va ser «president» però altres varen fer i desfer per ell. Es prenien decisions sense la més mínima consulta. Fins i tot se li va bloquejar l’ordinador personal perquè una persona concreta pogués rebre, llegir i respondre els missatges enviats per part dels grans mandataris mallorquins. El varen anul·lar com a president, com a persona i en cap moment va voler fer ni treure polèmica. Tot ho va justificar. Des de la seva humilitat mai va voler crear conflicte. Però ara ha arribat el moment de dir les coses clares i públiques, donar veu a aquella persona que per l’Alzheimer ja no ho pot fer. És de justícia poder donar veu a aquella persona que, ara per ara, ja no la té i que és necessari que la tengui. Lloar tot allò que va fer i que, encara que sigui pagant un servei just, es mereix.
La qüestió és que ara s’ha demanat el servei de transport des de Santa Rita a casa sota pagament del servei sense cap tracte de favor però ni tan sols així s’ha acceptat aquesta petició. Des d’altes cúpules de Palma (per variar) de Creu Roja s’ha denegat aquest servei que, al final, és un contracte sota pagament i un ingrés per aquesta entitat sense cap «ànim de lucre». Ironies de la vida, una persona que ha lliurat la seva vida gratuïtament ara necessita pagar sense èxit per aconseguir un servei i un dret.
Ens demanem: on és l’autèntic valor i sentit de la Creu Roja? O sigui, una persona que ha lliurat anys, temps, diners, esforç,... per la Creu Roja sense cobrar res i ni tan sols sortir a la foto (cosa que és costum en aquesta entitat) se li denega aquest servei?
Segurament que des de les «altes esferes» justificaran com sempre aquesta resoluciò però allà cadascú amb la seva consciència.
Per favor Creu Roja, recordeu i torneu als vostres fonaments i orígens.
