Vagi per endavant que no vull ser anti ningú, ans al contrari, només soc anti-guerra, vingui d’on vingui. Ara tothom està esverat per la deriva annexionista d’en Putin i soc el primer a aixecar la veu en contra d’ella. A més em dol profundament, perquè a Ucraïna tinc la meva filla adoptiva de 25 anys, que no vol sortir d’allà perquè viu amb el seu avi i els 4 fills i a la que estic intentant ajudar amb les dificultats que això comporta.
Dit això, ningú recorda ara el que va passar segles i anys enrere? Gent amb ànsies de poder i potser una mica tarats, n’hi ha hagut sempre al llarg de la història fent tot el mal que han pogut sense pensar més enllà que en la seva glòria. Napoleó, Hitler, Franco són noms que ens porten enrere en el temps, però recordem també EE.UU en la guerra de Corea, al Vietnam, a Iraq i a Afganistan, Rússia també a l’Afganistan, a Síria. Aràbia Saudita al Yemen. Marroc al Sàhara. Sèrbia a Bòsnia, Montenegro i Croàcia, i me’n deixo molts. El pitjor de tot, són les persones que sofreixen les guerres i moren o han de fugir. I som tan i tan racistes i xenòfobs que per a molts hi ha refugiats de primera i de segona. Ja ho diu en Josep Bagur al diari d’aquest diumenge i ho deixa molt clar la ultradreta espanyola en la persona de Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, posant veu al pensament xenòfob d’algun comentarista d’aquest diari, dient que els refugiats d’Ucraïna sí que són de veritat, perquè són cristians i blancs.
És que els refugiats negres no són persones?, és que els refugiats sirians no són persones? Potser els que no són persones, són els que pensen com Hermann Tertsch, que millor estarien al costat dels horribles personatges que he nomenat abans.
Pensem una mica en les persones que han de deixar tot enrere fugint d’una guerra inútil o es queden a veure com cauen les bombes i sonen les sirenes nit i dia com li passa a la meva filla adoptiva. Potser llavors veurem la vida d’una altra manera.
