Escric aquesta carta com a resposta a un article d’opinió «De subvenciones, localismos y otras miserias», publicat el passat 23 d’agost, signat per un tal Juan José Gomila Félix, no hi surt d’on és.
En aquest article d’opinió se’m cita fent referència a una carta que vaig escriure el passat 18 d’agost «L’idioma de la visita a la Cova de s’Aigua».
Per al·lusions a l’opinió que vaig expressar a la meva carta no puc deixar de fer algunes puntualitzacions.
En primer lloc, he de dir que a la meva carta no hi surt enlloc la paraula «parlar», en tots els casos vaig emprar el verb «fer», referit a fer la visita a la Cova de s’Aigua. Com a menorquí que som, encara que ja fa bastants anys que visc a Sant Feliu de Llobregat, hauria escrit «xerrar» o «rallar», i no «parlar», mot perfectament vàlid en català, per altra banda.
En segon lloc, el senyor Juan José ens recorda en el seu escrit, molt agut ell, que Menorca forma part de l’administració espanyola i que tots tenim l’obligació de conèixer la llengua constitucional. El que potser no recorda és que, segons la legislació vigent, el català a les Illes Balears és tan oficial com el castellà, tot i que, com vaig poder comprovar a l’esmentada visita, a la pràctica no és així.
L’únic que demanava era que se’m garantís poder gaudir de la visita en català, tal com es pot fer en castellà i en anglès. En cap moment vaig demanar que només es fessin en català, torno a recordar, llengua pròpia d’aquest territori. No crec que açò sigui imposar res per la força bruta, com sí que es va fer durant prop de quaranta anys, imposant, i en aquest cas sí per la força bruta, el castellà.
En un altre moment es fa esment a una nació que no existeix. Aquí faré un exercici imaginatiu i faré la suposició que aquesta nació a què es refereix és Catalunya. I llavors, afegiré que la nació catalana sí que existeix, el que no té és un estat propi. Només per recordar-ho: Catalunya té un dels parlaments més antics d’Europa, té els seus orígens al segle X, les Primeres Corts Generals de Catalunya es van celebrar al segle XII.
També es diu que actituds com la meva són les que provoquen que l’ús del català decaigui. En tot cas, és justament el contrari, el que fa que una llengua decaigui és el poc ús que se’n faci de la mateixa.
Per açò, també, he escrit aquestes cartes en català i no en castellà. Mal camí no fer-ho així si el que volem és que el català no desaparegui. Mal camí.
