Escrivia a «El Diario.es» el periodista Isaac Rosa, un bon article que ens deia així: «Plou a Madrid i obren els telediaris amb la notícia. Neva a Madrid i pareix que enlloc ha caigut mai una floc de neu. Estrenen una obra de teatre allà i surt en la premsa cultural encara que faci un mes que la van representar a Sevilla o Bilbao. Es convoquen manifestacions en tot el país, però la foto de portada és de La Puerta del Sol. La sanitat pública madrilenya té problemes, i pareix que a Andalusia o Galícia no tinguessin llistes d’espera i centres d’atenció primerenca ofegats.
No me parleu de l’empreny perifèric pel centralisme madridista, perquè me sum a ell totalment. Fora de Madrid cansa i emprenya molt que la capital marqui les agendes política, mediàtica, cultural, esportiva i meteorològica. Així que comprenc que aquests dies molts espanyols pensin que ja està be d’Ayuso i la sanitat pública madrilenya a totes hores, que cada territori té lo seu, i els metges madrilenys no són els únics que estan mobilitzats, ni Ayuso l’única que té en marxa plans privatitzadors de la sanitat pública.
Però la veritat és, que així com estan les coses avui per avui és important i no poc el com acaba el xoc entre Ayuso i els metges de la sanitat pública madrilenya, de com acabaran les eleccions autonòmiques allà. Perquè encara que plogui per tot arreu, la tormenta d’Ayuso ens pot acabar banyant a tothom.
Imaginem-nos per un instant que li surt bé la jugada. Que guanya les eleccions i torna a governar després de l’enfrontament amb el personal sanitari i bona part del poble de Madrid. Se sentiría legitimada, amb les mans lliures per accelerar el desmantellament i privatització de la sanitat pública: «Les urnes donen validesa a la meva política sanitària, com abans van donar validesa al meu pla de la pandèmia». Si passa així, i guanya Ayuso, l’enfrontament amb el personal sanitari, el problema no el tindran només els madrilenys. Darrere hi anirem la resta de l’Estat espanyol, ja que si surt la dreta en qualsevol altra comunitat, es sentiran igualment autoritzats per destruir la nostra sanitat pública.
Tenim les eleccions a la volta de la cantonada si no esteim atents i deixam que qualsevol partit de dretes, i quan dic dretes dic: PP, PSOE, o l’extrema innombrable, ens podrem despedir de la nostra sanitat pública i només ens atendran als que tenguin la targeta del banc amb més de 6 xifres.
Per intentar que no passi açò, i moltes altres malifetes que ens estan passant, és pel que som al carrer cada setmana i esperam la vostra companyia. «Governi qui governi les pensions i els nostres drets defensarem».
