Quid pro quo

Tempesta a l’horitzó

|

Valorar:

La decisió del govern del PSOE, d'augmentar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys no és l'única entre les mesures antisocials anunciades, però sí que és la més cridanera, la que els treballadors i les treballadores més clarament poden traduir a la seva pròpia vida, al seu horitzó vital.

La mesura ja ha trobat el rebuig frontal de la direcció de Comissions Obreres per boca de I.F. Toxo, ha conegut les reticències de la direcció d'UGT, i ha posat en peu a l'esquerra social, començant per IU, amb anuncis de mobilitzacions al carrer en contra de la decisió.

Fins ara ens havien dit que el sistema de Seguretat Social, al que contribuïm tots els treballadors, gaudia de bona salut, Elena Salgado, la ministra, havia afirmat que era l'única administració que podia presentar superàvit. L'estudi de l'Institut Nacional d'Estadística, publicat oportunament un dia abans d'anunciar la mesura, concloïa amb la sentència: si no s'actua prest, el sistema farà aigües.

I aquesta actuació urgent ha estat reduir els drets laborals dels treballadors, grans sostenidors del sistema públic de prestacions socials.

La jubilació, després d'anys i anys de cotitzacions, és, per a molts, el moment de reencontre amb el temps i la llibertat, per tant, ajornar el moment d'accés al temps per tu és una pèrdua de drets conquerits amb afany i esforç.

No fa molta estona, unes setmanes, Rodríguez Zapatero presentà la seva Llei d'Economia Sostenible (que ja no és tema d'actualitat), en aquella ocasió, el president va parlar de potenciar la vida laboral amb incentius per a les persones que desitgin treballar fins més allà dels 65 anys, en sintonia amb l'increment de l'esperança de vida.

Aquella idea no suposava modificar l'edat legal de jubilació que defensa ara, sinó millorar els instruments que té el sistema per avançar en l'edat efectiva. Tanmateix, una matisació: l'esperança de vida no és la mateixa per tothom, a Espanya.

Els mateixos estudis indiquen que els professionals i càrrecs directius tenen una esperança de vida molt superior a la dels assalariats.

Si finalment la proposta del govern, que ha estat molt ben rebuda pels empresaris de la CEOE, es fa realitat, serà el cop més fort que haurà rebut el model social espanyol en tot el govern Zapatero.

No ens ha d'estranyar, el nostre Consell Insular d'esquerres té en pressupost a algun treballador que ja ha passat dels setanta anys, o està a prop de fer-los.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.