La majoria de nosaltres té amics o alguna vegada els ha tingut. Però no tots els amics són igual d'importants. Els que sempre estan disposats a escoltar-nos, a ajudar-nos, els que sempre ens demanen "com estem", esperant una resposta pacientment. En definitiva, els bons amics són els que considerem com a imprescindibles. Però amb el pas del temps, les nostres amistats canvien, igual que nosaltres canviem la nostra manera de ser, les nostres prioritats, preferències, el nostre estil de vida, o fins i tot, la feina o el domicili. Essent aquests alguns dels obstacles per a que una relació d'amistat continuï. A més, conforme passen els anys, ens tornem més egoistes, més exigents, i alhora menys oberts i tolerants.
Ens costa mantenir els nostres amics, i fins i tot, mantenir els que teníem.
I és que, totes les relacions personals (família, amics, companys, coneguts, parella...) són psicològicament fonamentals en el desenvolupament de la persona. Necessitem menjar, beure i respirar per a sobreviure, però a la vegada necessitem de la relació amb els demés per a viure. L'amistat suposa compartir activitats i circumstàncies, comunicació i comprensió mútua, afecte i interès per l'altra persona, confiança i sinceritat, i alhora disponibilitat. I és a partir d'aquestes premisses, on l'escala de l'amistat es conforma: passem d'ésser desconeguts, coneguts, amics, bons amics, amics íntims, o fins i tot, parella.
Basta agafar el mòbil, mirar tots els contactes que tenim i adonar-nos de quants es corresponen a amics circumstancials (ens relacionem perquè compartim una activitat), quants són bons amics (quedem per a viatjar, xerrar o fer coses junts) i quins són amics íntims (antics amics de tota confiança, als qui podem telefonar quan necessitem ajuda i ho deixen tot per a ajudar-nos). Potser ens adonarem que els amics íntims els podem comptar amb els dits d'una ma, i encara ens en sobren.
L'amistat en els infants és un fet quantitatiu, com més amics, millor. En canvi a l'adolescència, els amics íntims comencen a formar part de la nostra vida. En la joventut el fet de pertànyer a un grup d'amics, ens fa sentir més forts. Mentre que en la maduresa, una bona part dels amics són circumstancials, per raons laborals, i els amics més íntims passen a ser un fet més qualitatiu.
Però al llarg de la vida, l'amistat és cada vegada menys automatitzada. Així i tot, en totes les èpoques de la nostra vida, l'amistat ens aporta companyia (compartir activitats lúdiques, com ara anar a un restaurant o sortir), conversa (algú a qui contar les nostres coses), coneixement (per exemple, com solucionar els nostres problemes), recolzament (que ens fa sentir valorats i estimats), i benestar físic i psicològic.
Ara bé, potser la clau no és tenir "un milió d'amics", tal com diu la cançó, sinó els suficients com per a satisfer la nostra necessitat de relació aliena a la família, veïns o companys de feina. I és que, el millors amics són aquells que ho saben tot sobre tu, i a pesar de tot, encara segueixen sent els teus amics.
______
patrismoncada@hotmail.com
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.