La (im)possible tasca d’educar

En educació, un dels indicadors que la cosa va bé és que els infants són feliços, però aquesta tampoc és una feina del tot fàcil. Un nen o nena feliços han de tenir l'amor de les persones: a part dels pares i la família, també s'hi inclouen amics, veïns, companys d'escola, mestres, monitors de temps lliure, etc. També han de jugar, riure, moure's... cosa cada dia més complicada als carrers plens de cotxes o als petits racons que disposem als nostres pisos. Però bé, amb afecte i paciència ens animem a intentar educar!

Volem que els infants tinguin una vida digna i, si és possible, millor que la nostra. Pensem que uns infants ben atesos i amb uns recursos suficients són la clau per a un món més just. Quin tipus de societat pot permetre la pobresa infantil? O la violència envers nens i nenes? O que hi hagin tants nens que no acaben l'escolaritat obligatòria? Hi ha molta gent que pensa que tot això només passa a continents llunyans o a col·lectius exòtics... probablement perquè ens faria patir molt reconèixer que, en una societat desigual, aquestes són dinàmiques relativament comunes i properes.

Com a educadora, normalment els pares em cerquen demanant que ajudi els seus fills amb les tasques escolars perquè tinguin bones notes. Estan preocupats perquè saben que el món d'avui és molt competitiu i que, fins i tot tenint una professió, les coses no són fàcils. També hi ha pares que es preocupen amb el comportament dels infants, perquè saben que el món està canviant i a vegades se senten desorientats a l'hora de donar resposta a les demandes socials creixents que vivim a les nostres societats: crisi econòmica, diversitat cultural, tensions intergeneracionals, canvis tecnològics i de valors molt accelerats, etc. També hi ha aquells que no volen els joves tot el dia davant del televisor o de l'ordinador, tantes vegades aprenent coses que acaben per deixar-los més confusos.

Des de Caritas intentem fer una feina conjunta amb les famílies, les escoles i els serveis municipals per a donar suport als infants per al seu creixement com a persones autònomes. Tant a Ciutadella com a Maó, el Programa d'infància de Caritas té dos projectes diferents: el Centre Obert i el Reforç Escolar. Intentem fer front a les nombroses demandes tant d'activitats extraescolars com de reforç escolar, però, com que atenem molts infants (l'any passat van ser 118 nens i nenes entre Maó i Ciutadella), sempre tenim llistats d'espera. Per això, necessitem més voluntaris per atendre aquells infants que no van aconseguir plaça: persones que s'interessin per la infantesa i l'educació i amb ganes de compartir el seu temps i les seves experiències.

Avui està molt generalitzada una idea negativa sobre els infants i, especialment, sobre els joves: que no tenen educació, ni valors, ni interessos. Però, en definitiva, gran part de la responsabilitat és nostra: si som persones que només fem les coses de manera interessada i amb el mínim esforç... com volem que es comportin els més joves? El voluntariat és una manera positiva de participar en el món, d'educar amb l'exemple, d'aprendre amb els altres. Per a participar dels nostres projectes no cal necessàriament ser mestre, tot i que s'ha de tenir habilitats per a treballar amb fillets i preferentment estar mínimament familiaritzats amb l'àmbit escolar. Allò més important que aporta el voluntari/a és el seu compromís, la seva disposició en ajudar els fillets/es afrontar les seves dificultats. En canvi, també es rep molt.

Si esteu interessats en aportar una estona del vostre temps en aquest servei, animeu-vos a parlar amb les responsables de voluntariat, tant a Maó com a Ciutadella, o telefoneu al 971361001 o al 971481137. Treballar amb la infantesa és molt agraït i també es comparteixen moments alegres i divertits.