La setmana passada es va produir una invasió militar que ha passat desapercebuda pels grans mitjans. Columnes de l'exèrcit turc (el nostre soci a la regió) van envair el nord d'Iraq. El govern iraquià no va dir res, possiblement no tenien el permís del govern dels Estats Units. En realitat, les forces armades turques atacaven les bases del PKK (Partit dels treballadors del Kurdistan) en la regió autònoma kurda. No és el primer cop que succeeix, ja que, entre Iraq i Turquia, els kurds estan ben entretinguts. La darrera onada de bombardeigs s'ha iniciat després de la mort de 26 soldats turcs a mans de la guerrilla.
Els bombardeigs sobre Iraq no feren només les bases del PKK, sinó que provoquen danys col·laterals evidents i reiteradament denunciats, d'habitants de la zona que no tenen res a veure amb el grup armat. No només això, sinó que amb la política repressiva del govern turc s'han aniquilat ramats d'ovelles, s'han cremat extensions de cereals, s'han destruït poblats... També es té constància d'execucions sumàries, ús d'armament químic, tracte inhumà als guerrillers morts en combat. Ara, un grup internacional de juristes i defensors dels drets humans estan preparant una denúncia contra el govern de Turquia per crims de guerra i genocidi. Molt em tem que aquesta denúncia no arribi gaire lluny. Tampoc no crec que les Nacions Unides acordi enviar-hi una força internacional de pau per a protegir la població civil, com han fet a Líbia i a altres països. El conflicte entre el PKK, que reclama un país-estat pel poble kurd al Kurdistan, i el govern turc ja ha provocat uns 40.000 morts en els seus 25 anys de durada. Res no fa pensar que portem camí d'arranjar-lo. Està clar que la violència engendra més violència, que l'espiral acció-reacció crea més dolor, més danys.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.