TW
0

Aprofitant que el nostro espia se n'ha anat a fer un creuer amb na Nataixa (ja saben que açò de fer creuers cada vegada està més tirat de preu), avui ompliré jo tot sol la columna.

N'hi ha que diuen, i a jo me convencen, que per refer l'economia és imprescindible recórrer a la imaginació. Ser capaç de pensar coses noves que puguin tenir mercat. I si es poden vendre a fora, millor, perquè l'exportació i la diversificació dels destins ajuda molt quan van mal dades.

Avui, a més, disposam del recurs d'internet, que ha fet desaparèixer les dificultats de comunicació i si m'apuren, les distàncies. Avui es poden conèixer detalls de qualsevol empresa o de qualsevol producte en uns segons, amb independència que siguin prop o enfora, o de que siguin al continent o a una illa.

I parlant d'illes, per exemple la nostra. Després de trenta anys d'orientació cap a la construcció turística, quan s'ha acabat la broma mos hem trobat amb una indústria descapitalitzada i un camp en precari, i trenta mil habitants més que, si no hi ha construcció i no augmenta cada any el turisme, ho tindran magre per viure. I que ningú no es queixi, que a Eivissa són noranta mil els nous habitants atrets pels anys de la gresca.

I pel camí s'han desaprofitat ocasions per renovar i reinventar la indústria local o per aprofitar les expectatives dels nous valors de la societat occidental. O no és ver que la indústria local s'ha anat enterrant sense funeral? O no és ver que arreu del món el medi ambient, els productes naturals, la qualitat de vida, la producció artesanal, etc., són valors en expansió? I que cada dia disposen d'un mercat més ampli per a aquells que el saben aprofitar?

O no ho sabem tots (i totes) que de tot açò Menorca en té molt i més, però que a diferència de qualsevol país modern sembla que no ho vulgui aprofitar per a res? Més tost avui es diria que ho vol malbaratar com si fos un poble inculte del cul de món.

"Made in Menorca" era el títol de la conferència d'una dona que cada dia demostra que coses a fer n'hi ha i que l'èxit és possible. I des d'aquí. Clar que açò significa saber d'on partim i dedicar molta imaginació i esforç i rigor i serietat, i etc., etc. I sobretot, ganes.

La impressió que tens de vegades és que aquesta illa ha perdut la seva memòria històrica.

Com si ja no sabés d'on ve. I precisament per açò, sembla que no sap on va. I que en comptes d'enravenar-se, com havia sabut fer, i ser un país modern i avançat, ara quan van mal dades es posa a gemegar, disposat a caure a mans del primer farsant que el rondi.

No és solament el turisme, que exigeix promoció. També en fa falta, per exemple, perquè s'instal·lin aquí noves empreses. Que dic un disbarat? No s'ho creguin, perquè ja hi ha precedents. Un lloc com Menorca, amb un medi ambient envejable, amb bons serveis com té, amb habitatge relativament econòmic, amb comunicació directa amb la quarta ciutat de negocis més valorada del món (Barcelona) i amb un nus de comunicacions com Palma aquí d'eçà, és ideal per establir empreses dedicades a les noves tecnologies.

I el sector de les energies renovables? I l'esport d'aventura? I la pastisseria, més enllà de la prou aconseguida imitació de les ensaïmades mallorquines? I el formatge, que encara no arriba ni a un deu per cent de les xarcuteries de gamma alta de fora de l'Illa? I tots els productes alimentaris que es podrien emparar en la Reserva de la Biosfera? I la renovació de tantes empreses tradicionals?

Què volem que sigui Menorca, quan es faci gran? N'hi ha que viven tan aturats en el passat que encara es pensen que és amb més blocs que ho aclarirem. Blocs i ciment en sol rústic o en àrees protegides, si fa falta. Quina visió més estreta i ridícula o, qui ho sap, quins interessos més descarats!