La gestió portuària també mostra els efectes de la recessió econòmica. En aquest cas, però, els efectes negatius venen agreujats per la manca de coordinació entre els dos ports principals de l'Illa. No són temps per anar tirant els doblers, però la falta de visió conjunta segueix sent evident quan analitzam les noves inversions previstes.
El projecte que Autoritat Portuària vol dur endavant al port de Maó preveu transformar tota la zona que hi ha entre el Cós Nou i la carretera de sa Mesquida. La inversió prevista és de varis milions. El problema és que tant les mercaderies, com els camions, com els passatgers, que justificaven aquesta inversió, fa un parell d'anys que s'estan desviant cap el port nou de Son Blanc, a Ciutadella.
Això ho sap quasi tothom, i les estadístiques són clamoroses. Mentre Maó perd devers un 30 per cent de la seva activitat portuària, Ciutadella el multiplica per tres. Però aquesta informació tan diàfana no fa canviar les intencions dels organismes responsables.
I és que el port de Maó depèn del Ministeri de Foment i el port de Ciutadella del Govern Balear. I ningú fa la feina de coordinar les coses amb visió d'illa. Això és el que es buscava amb el Pla Insular de la Costa, que l'equip actual del Consell Insular ha aparcat amb l'argument de no tenir competències. Però per reunir dues administracions només fan falta una taula i vàries cadires. Qui farà aquesta feina tan necessària de coordinar dues infraestructures bàsiques de Menorca si no és el Consell Insular?
L'efecte del nou port de Ciutadella era d'esperar. De fet, gent tècnicament tan poc reconeguda com la Coordinadora en Defensa del Port de Ciutadella, formada bàsicament per entitats sense ànim de lucre, advertia que es produiria aquest canvi de dinàmica en els seus comunicats de 2005 i apostava per una sola instal·lació que compensàs desplaçaments. Però ni abans ni després d'adjudicar-se l'obra del dic de Son Blanc es va voler fer cap estudi econòmic per avaluar tals repercussions.
Bé. Ara ja ho tenim aquí. Les navilieres s'estalvien un temps de transport, però les empreses de distribució tenen les seves instal·lacions a Maó, de manera que els camions han d'anar fins a llevant i des d'allà preparar el repartiment. O sigui, que moltes empreses menorquines han afegit costos i tenim més carregada la carretera.
Ja no hi ha res a fer més que anar-se adaptant. Per això és mal de comprendre la insistència en fer la gran esplanada al Cós Nou. De fet, es preveu necessitar tan d'espai, que el vial de connexió que es vol fer a la vorera est s'ha projectat sobre l'únic tros protegit d'aquell indret, és a dir, els terrenys de vegetació silvestre que queden damunt la Base Naval i que són una de les principals vistes des de la ciutat de Maó (per això es va protegir).
En tost de repensar la inversió, Autoritat Portuària pressiona sobre l'Ajuntament de Maó i el Consell Insular perquè no posin pegues a fer el vial sobre la zona protegida. Estan disposats a fer una "inversió", i aquesta paraula ha d'obrir qualsevol porta. Encara que sigui per sumar una obra més que després caldrà mantenir i no podrem.
Encara no ha passat prou temps perquè s'abandoni la filosofia d'invertir només en ciment i asfalt, és a dir, en hardware. En tost d'invertir en lògica i planificació, és a dir en software.
Veim també fets descompassats al port de Ciutadella. Els vaixells de passatgers van haver de sortir del port perquè un estudi deia que la zona interior és insegura degut al perill de rissagues dràstiques. Ara hi han posat un centenar llarg d'amarraments (ja deu ser una zona segura), dels quals una quarta part estan buits. I ja n'hi ha que volen afegir-hi un port esportiu entre Cala en Busquets i Sa Farola (com sempre, amb camp de golf i hotel de luxe). També aquí tot és hardware.
Seria bo que els actuals moments s'aprofitassin per dinamitzar actuacions que ajudin a resoldre problemes, en tost de crear-ne de nous. Per exemple, si es vol fer el dragat del port de Maó hauria de ser per treure els fangs altament contaminats dels abocaments industrials dels anys setanta. Tal vegada així Maó podria tornar ser una zona productora de marisc de primera categoria, com ho era abans de la contaminació.
Però una vegada més, els treballs van dirigits a poder tirar els fangs a la bocana. Així la contaminació no desapareix, només es mou de lloc. I és que el software troba pocs aliats a les institucions públiques.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.