TW
0

La crisi econòmica, a punt de complir el seu quart any, està destruint de forma cada vegada més ràpida les xarxes de protecció social, tant als països del Nord com als del Sud. Però els ciutadans i ciutadanes dels països en desenvolupament en què aquestes xarxes han estat tradicionalment més febles en pateixen els efectes de forma més dramàtica.
Els governs han respost a la crisi penjant el cartell de "no hi ha diners" en la majoria dels serveis més rellevants per a la ciutadania (educació, sanitat, pensions, ajuda al desenvolupament...). I a la ciutadania ens resulta difícil comprendre per què hi ha retallades si hi va haver recursos damunt la taula quan les entitats financeres van necessitar ser rescatades del desastre que elles van ajudar a crear. Durant els primers mesos de la crisi, els països més rics es van gratar les butxaques i van trobar la increïble quantitat de 18 bilions de dòlars (sí, un 18 seguit de dotze zeros) per rescatar les institucions financeres i s'ha fet el mateix a molts països amb els seus bancs nacionals.
Espanya va ser el país que més volum d'ajuda va retallar el 2010. Segons les estimacions d'Intermón Oxfam, des que van començar les retallades el maig del 2010, l'ajuda al desenvolupament del nostre país s'ha reduït en més d'un 50%.

Desenvolupament compartit

Però no tots els països estan retallant l'ajuda al desenvolupament. Alguns l'han incrementat. És el cas del Regne Unit, el primer ministre del qual, David Cameron, va afirmar que "Mai no donarem l'esquena als més pobres, i això és un fet del qual poden sentir-se immensament orgullosos tots els britànics." La idea transmesa per Cameron és que si els països en desenvolupament no avancen, la Gran Bretanya no avança. Mario Monti a Itàlia ha donat a la cooperació rang de ministeri, que fins fa poc no en tenia, i països emergents com el Brasil, Corea del Sud o la Xina (entre altres) han incrementat la seva ajuda als països del Sud.

7 propostes per a la política de desenvolupament del govern espanyol

Respectar el compromís de destinar el 0,7% a ajuda per al desenvolupament el 2015.
Retre comptes de forma transparent sobre l'ajuda destinada al desenvolupament.
Aprofitar al màxim el potencial del sector privat en la reducció de la pobresa.
Millorar l'organització i la gestió de l'ajuda que efectua la cooperació espanyola.
Defensar la justícia alimentària i noves vies de finançament (taxa Robin Hood) als fòrums internacionals.
Focalitzar l'ajuda als països més pobres en què gaudim de més experiència per aconseguir un impacte més gran.
Enfortir les capacitats dels països pobres per sortir dels seus propis mitjans de la pobresa.

La taxa Robin Hood

Una petita taxa a les transaccions financeres internacionals de només el 0,05% permetria recaptar uns 300.000 milions d'euros, el triple de l'ajuda internacional, que es podrien destinar a mantenir polítiques socials aquí i als països en desenvolupament i a lluitar contra les conseqüències del canvi climàtic. També tindria un caràcter dissuasori sobre les operacions merament especulatives que es fan a curt termini.

Innovació i compromís

En un context de reducció de fons públics com el que estam vivint és imprescindible buscar vies de finançament innovadores. Moltes d'elles han estat incomprensiblement posposades, com era la lluita contra els paradisos fiscals. S'estima que cada any els països en desenvolupament deixen d'ingressar en impostos més de 160.000 milions de dòlars que s'escapen a paradisos fiscals. L'opacitat regnant entorn de l'activitat d'empreses i institucions financeres en aquests paradisos és total.

Mentrestant, les ONG han de continuar la seva tasca, i ho poden fer sobretot gràcies al suport de socis, donants i voluntaris, ciutadans que contribueixen cada dia a construir un món més just aportant temps, idees, recursos i entusiasme per a mantenir projectes i iniciatives polítiques que milloren la vida de milions de persones als països en desenvolupament.
–––
* Extracte de l'article publicat a la revista IO, núm. 24, maig 2012. Agraïm a Intermón la gentilesa d'autoritzar la seva redifusió.