TW
0

Fa unes quantes setmanes, quan la polèmica sobre la prohibició de les activitats lúdiques al port de Maó bullia entre la gent i en els mitjans de comunicació, el mostrador exterior de can Sturla exhibia un plafó fotogràfic amb el següent text: "Quan el port encara era nostro". La frase estava acompanyada d'unes nostàlgiques fotografies dels anys cinquanta de la zona portuària, en les que s'hi veien uns fillets nedant i uns joves pescant amb canya, entre altres, unes activitats que mig segle després han sofert unes importants restriccions d'acord amb la normativa corresponent. És ver que l'increment de l'activitat portuària i la implantació de diversos usos nàutics ha transformat aquella imatge idíl·lica del port maonès i ha obligat a dur a terme la seva reordenació. Açò sí, moltes vegades, aquestes mesures es prenen en despatxos molt allunyats, tant físicament com sentimental, dels ciutadans que volen gaudir d'un espai natural que identifica la seva ciutat. Ahir, les festes patronals van propiciar que el port de Maó tornés a ser un poc més "nostro", amb la celebració de proves de natació, exhibició de motos nàutiques i esquí nàutic, balls populars i concerts de música, entre altres activitats.