Coincidint amb la celebració del III Centenari de la instauració del Govern Britànic a Menorca presidit per Richard Kane, he cregut interessant fer aquesta modesta col·laboració relativa al que ha significat per a la nostra Illa, la implementació d'aquesta nova varietat d'arbres fruiters que ens donen les pomes conegudes popularment com d'en Kane. Dites pomes es distingeixen d'altres per la seva textura i dolçor, essent l'època apropiada de recol·lecció els mesos d'agost i setembre, quant ja s'han purificat a l'arbre i han agafat un color vermellós amb un diàmetre de entre uns 6 i 8 cm.

Durant la dècada dels anys 50 – 60, quan a Mallorca ja anava molt de turisme i a Menorca encara no havia començat el boom de visitants estrangers, a Alaior hi va haver dos comerciants que durant aquests anys , cada temporada d'estiu embarcaven setmanalment cap al Mercat de s'Olivar de Palma entre 8 i 10 tones de pomes, de les quals entre altres varietats com les del carà, bellesa de roma, retxades i starkin, predominaven les d'en Kane. El preu per Kilogram el podríem ponderar entorn a les 5 pessetes, el que podria representar una facturació aproximada al mig milió per temporada, que es repartien entre uns 25 hortolans, la majoria d'ells ubicats en el barranc de Cala en Porter, i que a la fi d'una dotzena d'anys va reportar per Menorca uns ingressos aproximats als 10 milions de pessetes, que en aquells temps eren molts de doblers. He de dir que els comerciants eren en Joan Mercadal ("patró") i el meu pare, Josep Sintes,( Pepe des Llogaret) i la feina d'empaquetament de les canastes i altres, les feien majoritàriament els respectius membres d'ambdues famílies, recordant que els dimarts s'havia d'aprofitar quasi tota la nit per fer feina, perquè el dimecres dematí el camió es pugués emportar tot el gènere al vaixell consignat per l'Agència Cardona i que sortia el mateix dia cap a Palma. Després, a mesura que el turisme anava augmentant a Menorca, més es necessitava aquest producte, fins que el Mercat illenc el va absorbir per complert, i que darrerament s'ha hagut d'importar majoritàriament d'altres regions.
I ja per finalitzar, explicaré una anècdota que va succeir quan el camió de Coll i Valls es va emportar fent un viatge d'unes 200 canastes cap al moll de Maó, la majoria d'elles subjectades amb cordes per damunt de la caixa del vehicle que ja havia fet molta feina i que per cert no el menaven massa ben cuidat., i com en aquells anys encara no s'havia construït el desviament del port amb la carretera general, per anar a baixamar es tenia que accedir per sa Costa de sa Plaça (Hannover) resultant que quan el camió va arribar per davant a Cas Dineret li varen fallar els frens, i no va tenir altre opció que encastar-lo cap a la barana que dóna a la via de baixada, resultant que les canastres que no tenien el suport de la caixa varen caure a la mateixa via, amb el despreniment de les pomes, que moltes d'elles varen rodolar per la baixada fins arribar al moll. Com per fortuna no hi va haver danys personals, podem extreure com a part positiva que aquell dia moltes mestresses de casa varen poder omplir la senalla de fruita de franc, a la vegada que conèixer i divulgar les bondats de les pomes d'en Kane.