Joan Pons Pons17/12/12 0:00
TW
0

Encara que no surti als diccionaris normatius, tirurany és una paraula ben viva a Menorca. Es fa servir en l'expressió "açò és de l'any tirurany" i vol dir que forma part d'un temps indeterminat, però molt antic. La versió castellana seria "del tiempo de Maricastanya". Desconec l'origen exacte de la paraula. Al cofre dels tresors lingüístics, que és el fantàstic Diccionari Català Valencià Balear, iniciat per Alcover i acabat per l'insigne menorquí Francesc de Borja Moll, en podem trobar una explicació que ens remet a la malformació imitativa del balbuceig o tartamudeig de la fórmula "tiroriro".

Ho desconec, com he dit, però no té excessiva importància conèixer-ne l'origen exacte. Ja ho va dir un altre gegant de la nostra literatura petita, Francesc Camps i Mercadal, al recull Mites i records que va editar l'Institut Menorquí d'Estudis a la col·lecció Capcer l'any 2000: "Digau lo que voldreu de s'etimologia; en étimons, tothom hi té dret". I té tota la raó. De fet, són expressions o paraules que s'han anat transmetent de generació en generació o, per posar una data que tanqui el cercle, des que les tropes del rei català Alfons el Liberal va conquerir Menorca el 1287. O sigui, que a Menorca rallam en pla des de l'any tirurany.